Tel. 937 943 940 - Fax 937 941 231
canetdemar
Aquesta és una sessió extraordinària del Ple municipal. No forma part de les sessions que els electes han acordat celebrar anualment per aprovar, tractar i donar compte dels assumptes que afecten l'Ajuntament i el municipi, sinó que es du a terme per tractar algun tema que no pot esperar a la sessió ordinària, que tindrà lloc el darrer dijous del mes d'octubre.
En aquest cas, el que no pot esperar és l'aprovació de les Ordenances Fiscals i de Preus Públics any 2023 i següents.
El presideix, com a alcalde accidental, el tinent d'alcalde Pere Xirau, en absència de la sra. Alcaldessa, de baixa temporal.
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ
ALCALDIA
Assabentat al Ple de la renúncia al càrrec de patrona del Patronat de la Fundació Els Garrofers i nomenament del nou patró
Previ a l'inici del punt, el regidor de Junts x CANET, Josep A. Massagué, demana que, tal i com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM), la sra. Secretària de la corporació faci lectura de la part expositiva de l'acord. La part expositiva és la que detalla la raó de ser de l'acord que es porta a aprovació. El que és coneix com a "fets" o "exposició de motius".
Així es fa.
S'ha acceptat doncs la renúncia com a patrona de l'ex regidora Esther Agulló.
El regidor Massagué explica que ha passat un any des que es va presentar la sol·licitud de renúncia. En tot aquest temps s'ha intentat que aquesta fos acceptada. No obstant això, el que el seu grup ha rebut per part de la sra. Alcaldessa i presidenta del Patronat de la Fundació, Blanca Arbell, respostes "kafkianes" que no sap si responen a mentides per encobrir altres fets, o simplement al desconeixement. Es lamenta també que els regidors i regidores dels grups de govern (ERC, Canetencs Independents -CI- i SOM Canet) hagin estat capaços de permetre-ho i mirar cap a un altre costat cada vegada que el seu grup demanava al Ple que s'acceptés aquesta renúncia. La situació més vergonyosa, segons Massagué, es va produir al Ple de l'abril de 2022, quan van votar en contra del fet que es pogués debatre una Moció al respecte.
Massagué detalla les dates en què la Fundació ho va acceptar i ho va fer saber a l'Ajuntament. I aquest no va fer res. També es pregunta perquè mentrestant sí s'han acceptar de seguida altres renúncies, en aquest cas de patrons que són al Govern. Hi ha hagut temps suficient, ja que s'han celebrat moltes sessions plenàries, tant ordinàries com extraordinàries.
Pel que fa al seu nomenament com a nou patró, reconeix que respon més a una necessitat que no pas a una voluntat, ja que amb les successives renúncies dels darrers temps, el Patronat no pot funcionar, d'acord amb el que estableixen els seus estatuts.
L'alcalde accidental respon al sr. Massagué que finalment s'ha fet el que tant de temps han reclamat. Que entén la seva queixa però que és habitual en ell que "rondini". El felicita, com a nou patró.
El nomenament del nou patró de la Fundació Els Garrofers, el sr. Josep A. Massagué, s'aprova per unanimitat.
Aprovació definitiva de l’Ordenança municipal de circulació de l’Ajuntament de Canet de Mar
La regidora responsable de Mobilitat, Raquel Serra (SOM Canet), explica que hi ha hagut al·legacions al text inicial. S'han resolt i ara es pot aprovar definitivament l'Ordenança.
El principal objetiu de la nova normativa, és la incorporació dels vehicles de mobilitat personal, sobretot els patinets elèctrics. Cada cop n'hi ha més i també els incidents derivats. Aquesta normativa regula per on han de passar i com han de circular. Començarà en breu una campanya per minimitzar l'impacte d'aquests vehicles en les persones. Després hi haurà sancions a qui no compleixi l'Ordenança.
L'alcalde accidental explica que l'a·legació la va presentar la Plataforma estatal del Caravanning i feia referència a la prohibició d'estacionament de les caravanes. Així s'ha canviat i s'ha limitat la prohibició al centre urbà.
En el torn d'intervencions de les formacions polítiques, Andreu Graupera (CUP AMUNT), demana els terminis de la informació a la població i com es farà la campanya informativa. Serra li respon que es té tot a punt per explicar-ho de forma pedagògica, sobretot pel que fa als vehicles d'ús personal. Es farà de seguida. La Policia Local per la seva banda, prepara visites a les escoles per explicar-ho bé als centres educatius i els seus usuaris. Es faran cartells, díptics i visites.
Graupera demana ara pels vehicles unipersonals que utilitzen la gent gran, així com les cadires elèctiques de les persones amb mobilitat reduïda. Serra respon que tots hi estan inclosos com a vehicles de mobilitat personal, però aquests dos casos concrets potser no estan tan afectats per les prohibicions, ja que s'enfoca més amb els patinets. Graupera demana sensibilitat a qui ha de posar les sancions i fer-ne la vigilància de diferenciar entre els vehicles.
L'alcalde accidental diu que abans de sancionar es farà una campanya d'informació. S'entén que es refereix a la mateixa que deia la regidora Serra.
Intervé el regidor de Primàries CANET, Jordi Castellà. Demana a la regidora Serra s'hi s'han tingut en compte mesures de reducció de velocitat en vies com les rieres o el carrer Ample. Són espais de passeig i s'ha parlat en ocasions d'aplicar mesures disuassòries com semàfors, pintar reducció de velocitat ... La regidora Raquel Serra respon que és cert que vehicles de mobilitat personal i resta de vehicles passaran a compartir l'espai, la calçada. No s'ha contemplat posar cap semàfor. Sí però el mobiliari per disuadir i fer més amables els carrils. Com tot, s'haurà de fer un estudi, després un projecte i finalment ja s'implementarà.
L'Ordenança s'aprova definitivament per unanimitat.
Temes econòmics ⇒ Aprovació provisional de la modificacions de les Ordenances Fiscals reguladores de tributs per a l’exercici 2023 i els següents.
L'alcalde accidental, ara com a regidor d'Hisenda, explica quines són les modificacions més destacades que es porten a aprovació del Ple. Entre elles, finalment, hi haurà bonificació per a la instal·lació de plaques solars. Es limita només als habitatges. L'import de descompte té un màxim de 500 euros i una durada de tres anys a comptar a partir de l'any de la instal·lació.
Una altra modificació és la reducció de preu pel minut a l'aparcament públic de la riera Gavarra. Això ha permès reduir-ne les tarifes. I també es preveuen abonaments per temps i vals per als comerços. Es redueix també la taxa per abonament mensual. Hi haurà taxa per còpia de claus i se suprimeix la gratuïtat per a la càrrega elèctrica de vehicles.
Xirau destaca també les modificacions a l'Ordenança que afecta el Cementiri Municipal. Es creen taxes noves per a concessions de tres anys, a més a més de la que ja hi havia. Hi haurà una taxa nova de col·locació de vitrines.
Pel que fa al Teatre, hi tornarà a haver excempcions per residències, producció local i gaudi un cop l'any per a les entitats.
Al torn d'intervencions, la regidora de Canet i TU, Gemma Bosch, mostra la seva satisfacció perquè s'hagin acceptat suggeriments que han aportat des de l'inici, com la bonificació per plaques solars o les tarifes de l'aparcament. Però manifesta que se segueix sense gestionar la modificació de l'Ordenança relativa als preus del Teatre municipal, ja que compta amb informes negatius. També lamenta que hagi desaparegut, per motius tècnics, la subvenció de l'IBI. Acaba esmentant aportacions d'altres companys com ara els ajuts a famílies monoparentals, que qui governi al proper Mandat, sí hauria de tenir en compte.
Intervé Andreu Graupera qui, en nom de la CUP, reitera el que ja va apuntar durant la comissió informativa del Ple, que podrien ser unes ordenances més socials. Per exemple a l'aparcament municipal, hi ha col·lectius com gent gran, usuaris del CAP o usuaris del Teatre municipal o fins i tot treballadors del propi Ajuntament que podrien tenir condicions especials.
El portaveu de Primàries, Jordi Castellà, es felicita que perquè es tinguin en compte les aportacions que tenen a veure amb mesures d'estalvi energètic i sostenibilitat. També s'alegra de la reducció de tarifa de l'aparcament públic, així com de la proposta que havíen fet sobre la recàrrega elèctrica de vehicles sense cost.
Josep A. Massagué es queixa que hi ha poques modificacions. Són petites millores. Recorda que hi ha ajuntaments que abans de portar-ho a ple ho exposen als veïns o bé ho treballen amb els grups de l'oposició. Això és cultura política de col·laboració i li sap greu que no es faci aquí. L'únic que poden fer els grups és al·legacions. El seu grup va fer propostes socials i d'ajut, que s'ha dit que no es poden incloure. Per això han de fer algunes al·legacions en aquest sentit, com ara augmentar l'IBI a grans tenidors amb pisos residencials buits. Lamenta que no es tingui en compte el que aporten.
Ja portaveu del grup del PSC, Maian Gómez, també es felicita perquè el Govern hagi tingut en compte el que reclamaven els grups de l'opsició sobre l'abusiu preu de l'aparcament públic i es rebaixi. Fa referència a l'Ordenança 27, sobre el Cementiri. Presenta una comparativa amb municipis veïns, com Arenys de Mar o Pineda i els seus preus inferiors als nostres. Morir-se a Canet és doncs, més car que fer-ho en pobles veïns. També troben a faltar preus de les Sales de Vetlla, Inhumació i Exhumació de restes, per exemple. La comparativa s'estén a altres ordenances, com la de recollida de residus. La darrera Ordenança que esmenta és la 30, on hi ha informe de Secretaria i Intervenció negatiu. Demana que es retiri aquesta Ordenança perquè és delicte aprovar-ho. L'Ordenança Fiscal núm. 30 és la que regula la prestació de serveis en edificis de titularitat municipal. Gómez pregunta sobre l'aparcament, sobre qui assumirà el cost dels vals comercials, o si es modificarà l'horari ja que hi ha tarifes nocturnes. Acaba la intervenció amb dubtes sobre els punts de recàrrega elèctrica i el redactat de modificació de l'Ordenança que hi fa referència.
Raquel Serra respon. En moltes ordenances queda reflectit que s'ha escoltat els grups de l'oposició, perquè també han manifestat en ocasions el seu acord. Pel que fa als preus dels comerciants, la intenció és fer un conveni amb les entitats de comerciants de Canet. Respecte a les tarifes nocturnes, s'haurà d'ampliar contracte amb les empreses de les màquines, barreres etc. Hi haurà un preu nit que permetrà entrar i sortir. Salta a les tarifes socials i diu que s'ho guarden per tenir-ho en compte. No hi ha col·lectius específics però si que s'han fet packs, que podran beneficiar a moltes persones que utilitzen l'aparcament sovint. Sobre els punts de recàrrega de vehicles, ara són gratuïts però a partir de l'1 de gener seran de pagament.
Marian Gómez demana la paraula per reiterar que a l'Ordenança 38 no queda reflectida la modificació del cost de recàrrega. Simplement és una puntualització.
Intervé Pere Xirau per dir que els informes sobre l'Ordenança número 30 són desfavorables perquè hi ha un buit legal que afecta a les excempcions que s'apliquen a entitats, companyies o residències artístiques. Ho defensa ara com a regidor de Cultura perquè es tracta de fomentar la producció artística i obrir equipaments com el Teatre al teixit local. És una bona iniciativa que fan en altres municipis. Gómez li replica dient que s'ha assessorat i que li han dit que aquest buit legal es pot solventar amb subvencions a les entitats, enlloc de reflectir-ho així en una Ordenança. Xirau diu que qui governa ha de prendre decisions i que tot i que no els agrada tenir tant informes desfavorables, però a vegades la política xoca amb la normativa. Però que aquesta decisió es pren pel foment de la cultura i de la pròpia economia local. Segueixen sense posar-se d'acord amb la portaveu socialista.
Xirau també exposa que sí s'apliquen mesures socials en algunes ordenances i respecte al Cementiri, diu que comparar en un únic aspecte és perillós. Canet té un Cementiri al límit de capacitat. Aixó no vol dir però, que ens hàgim de regir per l'oferta i la demanda, com passa amb els habitatges. Respon a la frase de "morir-se a Canet és car", de la regidora Gómez, dient que "viure també". I que a Canet es viu millor que en altres municipis veïns. Que potser qui aplica uns preus més baixos, és perquè ha fet un Cementiri nou o ha ampliat l'existent. No és el cas de Canet. Es pot mirar de rebaixar de cara als propers mandats.
Intervé el portaveu d'ERC, Lluís Llovet. L'aparcament de Canet es rebaixa i la introducció de packs és forma alternativa de buscar que beneficïi les persones que treballen per la zona. Igual que la tarifa nocturna. Ara no n'hi ha. Obrir-ho aportarà ingressos a l'Ajuntament. S'ha intentat equilibrar rebaixes amb noves tarifes.
Graupera es reafirma amb el fet que aplicar tarifes socials vol dir, per exemple, fer rebaixa als usuaris del CAP, que no poden agafar packs perquè l'ús del Centre de Salut moltes vegades no es preveu. També es refereix a la gent gran com a col·lectiu.
Les Ordenances Fiscals s'aproven provisonalment per 10 vots a favor (ERC, CI, SOM Canet i Primàries), 3 contra (PSC) i 3 abstencions (Junts x CANET, CUP i Canet i TU).
Les trobareu detallades a l'apartat de normativa local del web institucional.
⇒ Aprovació inicial de les modificacions de les Ordenances de Preus Públics per l’exercici 2023 i els següents
També explica aquest punt Pere Xirau, com a regidor d'Hisenda. Entre les modificacions més destacades que es porten a aprovació del Ple, destaca l'establiment de preus públics per als punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Són dos a la via pública del tipus semiràpida i el pagament està previst que es faci a través d'una plataforma digital. Els altres dos punts són els que s'han anat comentant en aquest mateix Ple i que estan ubicats a l'interior de l'aparcament públic de la riera Gavarra. Deixaran de ser gratuïts, com fins ara, i passaran a ser de pagament.
També s'ha sumprimir el preu d'escolarització de mitja jornada a l'Escola Bressol municipal i el d'ús de les instal·lacions esportives. Aquest darrer és perquè ha de ser una taxa i no un preu públic.
Al torn d'intervencions, Andreu Graupera demana si hi ha cens municipals de vehicles elèctrics.
Jordi Castellà felicita que es faci efectiu el preu públic per a la recàrrega de vehicles elèctrics.
Marian Gómez, respecte a la supressió de la mitja jornada a l'Escola Bressol, demana si no hi ha cap família que ho faci servir. No veu cap impediment per mantenir-ho, ja que pot ser una opció que interessi en alguna situació familiar, ja que no suposa cap cost per l'Ajuntament. Respecte a la supressió de l'ús d'instal·lacions esportives, demana si serà gratuït i si ho serà per a tothom. Per acabar, demana qui determina quina categoria de preu té cada espectacle al Teatre Municipal, ja que hi ha tres tipus de preus diferents (A, B i C) sense especificar-los.
Respon a l'oposició la regidora Rosabel Madrid. L'opció de mitja jornada a l'Escola Bressol sempre ha estat de jornada completa. Es va afegir aquesta opció durant la pandèmia, però ja s'especificava que canviaria quan acabessin les restriccions. Gómez replica que ho sap i ho entén, però que es podria mantenir perquè hi ha famílies que per ejemple només treballen al matí i de poder pagar 90 euros, n'han de pagar 166, que és el preu de la jornada completa. És una apreciació que fan, malgrat s'hagués posat per la pandèmia. Madrid li diu que són places públiques i si es dona mitja jornada, algú que la necessités sencera no en podria gaudir. Per això tothom que està escolaritzat, ho està a jornada sencera.
Xirau respon al regidor Graupera que no disposem del cens actualitzat perquè cada vegada hi ha més vehicles elèctrics. Raquel Serra afegeix que, com que hi ha una bonificació per aquest concepte, poden mirar-ho per aquí, per saber quants n'hi ha. Ja ho faran arribar als electes.
Xirau respon a la regidora Gómez, que els preus del teatre es fixen en funció del cost de l'espectacle.
Intervé Miguel Borrego per aclarir que el seu grup va al·legar l'any passat que el preu d'ús de les instal·lacions esportives havia de ser una taxa i que suposa que és per això que s'ha eliminat com a preu públic. Repeteix la pregunta de la seva companya Marian Gómez sobre què passa amb ara amb les instal·lacions, si seran de franc o com queda. I si en aquest cas s'han trobat solucions legals, es pregunta perquè no s'han trobat amb el cas que s'ha comentat sobre l'Ordenança núm. 30, sobre l'ús d'equipaments, que compta amb informes negatius dels serveis jurídics i econòmics.
Respon el regidor d'Esports, Josep Tenas (ERC). S'ha intentat buscar una solució, de preu públic a taxa, però mantenint la gratuïtat de les instal·lacions esportives.
Les Ordenances de Preus Públics s'aproven inicialment per 12 vots a favor (ERC, CI, SOM Canet, Primàries, CUP i Canet i TU) i 4 abstencions (PSC i Junts x CANET).
Les podeu trobar també a l'apartat de normativa local del web institucional.
⇒ Aprovació de la modificació de crèdit 41/2022 per transferències de crèdit
El regidor d'Hisenda explica que aquesta modificació trasllada diners d'aplicacions pressupostàries que a aquestes alçades d'any ja se sap que no es gastaran, cap a d'altres que sí ho necessiten. En concret els diners, 41.443,83 euros, es destinaran a Serveis Generals, per consum elèctric, a causa de l'augment del preu de la llum i a l'Àrea d'Informàtica. La regidora Raquel Serra, com a responsable de Noves Tecnologies, explica que és per fer front a la necessitat de digitalització i desplegament d'un nou programari per tenir un Ajuntament més obert i més segur.
A les intervencions de portaveus, Gemma Bosch no qüestiona on van els diners, ja que accepta que fa falta i que amb el tema del consum, no hi ha alternativa. El que des del seu grup volen destacar, és que s'ha esgotat el fons de contingència (que són els diners reservats per a imprevistos durant l'any en curs) i si ha més augment de cost, com segurament passarà, demana d'on es treuran els diners. Comenta que ha sorprès molt als grups de l'oposició que les partides d'on es treuen els diners siguin les destinades als habitatges socials. A la Comissió informativa general del Ple (que és la trobada prèvia que fan les formacions polítiques per exposar els temes que es portaran a debat posteriorment a la sessió plenària), se'ls va dir que era perquè ja no es preveia fer reformes d'habitatges socials durant el que quedava del 2022, però demana si de cara al futur es poden treure els diners de partides que no siguin tant de caire social.
Andreu Graupera ho corrobora. Lamenta que es treguin els diners de partida del conveni amb la SAREB, malgrat no els agradava el conveni. Comprenen que s'hagi de cobrir, però lamenta que sigui amb partides socials.
Jordi Castellà dona detalls del conveni que es va signar amb la SAREB i en el qual l'entitat es comprometia a donar 10 pisos a Canet. Finalment només han estat 4. Entén el traspàs de diners per pagar la despesa energètica, si no s'han pogut destinar a les reformes per als habitatges. Proposa al Govern que, tenint en compte el repte energètic existent a tots nivells, es reflexioni sobre l'opció d'autogenerar-se amb energia verda i sostenible a nivell comarcal. Perquè el futur serà complicat en aquest sentit i calen mesures previsores.
Josep A. Massagué centra la intervenció en el detall dels imports econòmics que es traspassen. 30.443 euros es destinaran al pagament del consum energètic i 11.000 aniran a material i treballs externs d'Informàtica. Demana a qui s'encarreguen aquests treballs i a través de quin procediment de contractació. Es mostra preocupat pel fet que es deixa el fons de contingència a zero i que la resta es tregui del fons d'habitatge. Detalla com s'ha anat gastant el pressupost d'aquesta Àrea durant el 2022. Pla Local d'Habitatge i conveni amb el Consell Comarcal han estat les despeses. El conveni amb la SAREB no s'ha complert, ja que dels 10 habitatges que posava al conveni, només n'han cedit 4. Pregunta quan es començarà a pagar per aquesta cessió. Es queixa que Canet pagui a la SAREB enlloc de sancionar-los o incrementar-los l'IBI per tenir pisos buits. Queda palesa la manca de capacitat del Govern per treballar en matèria d'habitatge. Es delega en el Consell Comarcal i per tant es pregunta perquè hi ha una Àrea d'Habitatge a Canet.
Miguel Borrego no qüestiona tant la transferència de crèdit, com el fet d'on es treuen aquests diners. Pregunta com es pot explicar a un ciutadà que partides tan importants com la d'habitatge social siguin les que es trasfereixen. També parla de falta de planificació i previsió en la despesa d'Informàtica.
Raquel Serra respon que també li fa mal aquesta modificació pel fet d'on surten els diners. No volien haver-ho fet. Però la realitat és la que és. Per molt que l'Ajuntament ha insistit, la SAREB no ha cedit més habitatges dignes. No s'hauran de reformar els 10 pisos perquè ni gastant tota la partida s'aconseguiria que fossin habitables. Respecte a les crítiques de mala planificació, es creia que es podia haver dut a terme la reforma i lamenta que no hagi estat així. Amb Informàtica ha passat al revés. No van preveure que hi hauria tantes incidències, però si ho haguessin previst i després no gastat, els haguessin acusat també de planificar malament. Però planificar també passa per buscar suport extern en matèria d'habitatge. La d'Habitatge és una Àrea de nova creació i no té estructura. Per això se signarà un nou conveni amb el Consell Comarcal perquè sigui aquest ens qui gestioni tot el parc d'habitatges a nivell de la comarca.
Intervé Lluís Llovet seguint la línia de la regidora Serra. Haguessin volgut complir el conveni amb la SAREB, però si els pisos no són dignes, no es poden recepcionar. Des de Serveis Tècnics s'han valorat i no es podien obtenir cèdul·les d'habitabilitat. D'altra banda, fa referència al conveni que se signarà amb el Consell Comarcal per que des d'allà es gestionin tots els pisos de la SAREB del Maresme. Canet és un dels dos primers ajuntaments a signar conveni amb la SAREB i per tant ens han demanat d'entrar en aquest ens comarcal de nova creació. Pel que fa al fons de contingència, és cert que s'ha gastat, però el fons de contingència està per això. s'ha demanat als Serveis Tècnics que calculin la despesa fins a final d'any i comptem que serà suficient aquests 30.000 euros que traspassem. En els últims 5 anys s'ha reduït un 30% el consum energètic a la via pública gràcies a la inversió en tecnologia led. Però l'increment d'ara era imprevisible. Respecte a la inversió en energia sostenible que comentava el sr. Castellà, Llovet explica que el Govern té un projecte iniciat a Vil·la Flora per instal·lar-hi una zona de plaques fotovoltàiques i mesures d'estalvi, que és de més d'1 milió d'euros, i que s'ha presentat als fons europeus Next Generation. Si ens el donen, l'Ajuntament ha d'invertir-hi 290mil euros. D'aquests diners, sembla ser que la propera setmana rebrem una subvenció de la Diputació de 200mil euros i per tant només n'haurem d'invertir 90mil. En aquest mateix fons europeu, hi ha un altre projecte previst. És la teulada de l'Escola Misericòrdia, també perquè sigui un punt energètic que abasti aquella zona, on hi ha també el Camp de futbol i l'Escola Bressol municipal. Aquesta mateixa setmana, a través d'una subvenció de 25mil euros, s'han comprat més de 100 peces de led per als fanals públics. I a través del Consell Comarcal s'està mirant de crear comunitats energètiques a nivell de poble. Una aposta era amb la Regidoria de Promoció Econòmica per implantar-ho al polígon industrial Can Misser i si no, buscar alguna comunitat al municipi que ens permetés implementar aquestes mesures d'estalvi i sostenibilitat en algun sector del poble.
Demanen la paraula de nou els regidors de l'oposició.
Gemma Bosch llegeix el punt del conveni amb la SAREB on es diu que és la SAREB qui s'ha d'ocupar de les despeses de manteniment de les condicions d'habitabilitat de les vivendes. Si han dit que ens donen 10 i finalment només són 4 perquè els altres 6 són inhabitables, potser s'hauria de revisar el compliment d'aquest conveni i pensar en sancions o en algun tipus de compensació.
Andreu Graupera demana que li assegurin que ara no es caurà en l'error de signar un nou conveni però a nivell comarcal. Des del Govern li diuen que no serà així.
Jordi Castellà agraeix les explicacions de les iniciatives de futur que ha fet el regidor Llovet. D'altra banda passa a culpar l'Estat espanyol, de la responsabilitat que té amb la SAREB i l'escassa inversió que ha fet al territori. Ho recrimina directament al grup dels socialistes.
Miguel Borrego recorda que el conveni amb la SAREB ja es va debatre en anteriors plens i que ja d'entrada era un conveni bo per la SAREB però no per l'Ajuntament ja que, per exemple, en la cessió de pisos ens podíem trobar que no estiguessin buits. Diu que no entrarà a valorar l'atac del sr. Castellà perquè es una reiteració permanent sense sentit i no considera que s'hagi de fer en aquest ple, ni que sigui adequat fer-ho.
Marian Gómez fa referència a la previsió de substitució de llums de sodi per llums de led. També aprofita per preguntar sobre els habitatges dotacionals de Canet, gestionats per l'empresa VISOREN i el compliment del contracte que diu que cada 5 anys s'ha de revisar la situació dels receptors dels pisos, ja que la seva situació econòmica pot canviar i és un greuge que s'estiguin beneficiant de l'habitatge social si ja no els cal. I aquesta revisió no s'ha fet.
Lluís Llovet respon. Al contracte amb la SAREB s'estipulava que si s'havien de fer inversions, fins a 7.000 euros s'havia de repartir entre l'Ajuntament i la pròpia SAREB. És el mateix tipus de contracte que han fet ajuntaments com Badalona o Santa Coloma. Canet voldria que els pisos poguessin passar a titularitat municipal, però no és fàcil ni es té la força per aconseguir-ho. El Govern seguirà lluitant perquè els pisos que van a parar a la SAREB passin a ser públics i mentre no pugui ser així, que poguem fer un contracte que ens permeti resoldre en part, la situació. Respecte a l'enllumenat de sodi, mirarà les dades, però creu que gairebé ja no queda res amb aquest enllumenat a Canet.
També respon Raquel Serra un cop més. El conveni és un conveni marc proposat per la SAREB i poques esmenes es van poder fer. Més val un mal acord que esperar que no es resolgui mai. Pel que fa al Consell Comarcal, reitera que no hi haurà un segon conveni. Que potser abans s'ha explicat malament. La intenció del Consell Comarcal es fer ells la gestió completa d'aquests pisos que l'Ajuntament vol cedir com a habitatge d'ús social, amb l'excepció de la tria del usuaris que hi viuran, que aquesta és una funció dels Serveis Socials municipals. Respecte a VISOREN, és cert està establerta la revisió als 5 anys. Explica que es va fer alguna renovació sense tenir en compte aquest fet. Per això el Govern va voler saber quantes renovacions es podien fer al mateix inquilí. Eren infinites i l'Ajuntament va acotar-ho a dues revisions. I les revisions es fan.
Gómez li diu que no es va posar a l'inici un topall de renda màxima i s'hauria de modificar, perquè són pisos socials. No pot ser que hi visqui una unitat familiar d'una única persona amb ingressos d'entre 2.000 i 3.000 euros mensuals. I se sap que hi ha més d'una situació així. Això s'ha de revisar. Al sr. Llovet li respon que creu que a la zona del Castellet, encara no s'ha fet la renovació de la il·luminació.
Llovet reitera que no pot donar amb exactitud les xifres de renovació de l'enllumenat, però que s'està fent a un ritme de 250mil euros d'inversió anual i que possiblement queda algun carrer, però que serà marginal respecte al total de llums del poble.
El regidor Josep M. Masvidal (CI) ha recuperat el contracte inicial amb l'empresa VISOREN i detalla el topall de renda màxima que s'havia fixat. Gómez li agraeix la informació i reitera que s'ha de revisar. Borrego reitera que el seu grup es refereix no a l'inici del contracte sinó a les revisions posteriors.
Pere Xirau, respecte a la modificació que s'ha portat a aprovació, agraeix les aportacions i les idees que ha donat el regidor Castellà. D'altra banda, insisteix, pel que fa als 30.000 euros que es destinaran a l'augment del consum energètic, aquesta xifra és una previsió que han fet els tècnics de l'Ajuntament i ell hi confia.
La modificació de crèdit s'aprova per 10 vots a favor (ERC, CI, SOM Canet i Primàries CANET), 5 vots en contra (PSC, Junts x CANET i CUP) i 1 abstenció (Canet i TU)
En tractar-se d'un Ple Extraordinari, no hi ha el torn de precs i preguntes i per tant, aquí acaba la celebració de la sessió. Abans però, demana la paraula la regidora Marian Gómez per agrair a l'alcalde accidenta el to del Ple, ja que fer un ple d'aquesta manera és un plaer. Xirau li agraeix el comentari i dona per la seva banda les gràcies, la paciència i la cordialitat de tots els i les electes. També desitja una ràpida recuperació a la sra. Alcaldessa.
Aquesta crònica s'elabora des del Servei de Comunicació municipal, d'acord amb els criteris de transparència que recomanen explicar com es prenen els acords i es desenvolupen les sessions plenàries i fer-ho de forma objectiva i que sigui fàcilment entesa per la ciutadania.
És un document complementari que acompanya a tota la informació oficial i els documents administratius relacionats, així com a la Vídeo acta, el sistema actual que utilitzem per a l'enregistrament en vídeo dels plens de la corporació.