AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

De nou se celebra una sessió plenària que no forma part de les que s'han establert com a periòdiques durant aquest Mandat. Les sessions extraordinàries, com el seu nom indica, són aquelles que es duen a terme de forma excepcional i es convoquen perquè hi ha temes que s'hi han de tractar i que no poden esperar a la sessió ordinària del mes següent. En aquest cas, un dels temes és l'aprovació del text del futur Reglament Orgànic Municipal, un nou reglament que tots els grups, des de l'inici de Mandat, han coincidit a considerar absolutament necessari. 

Comença la sessió puntualment a les 18.30. Presideix l'alcaldessa Blanca Arbell.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

RESUM DELS TEMES MÉS DESTACATS ⇒ Donar compte al Ple de la liquidació pressupost general exercici 2022

El regidor d'Hisenda, Pere Xirau (Canetencs Independents) explica que es dona compte del que ja es va exposar als electes a la Comissió Informativa General. Detalla xifres, entre elles el romanent positiu de Tresoreria, que és de 7.948.456 euros. L'Ajuntament compleix amb l'estabilitat pressupostària.  

⇒ Proposta al Ple de Reconeixement Extrajudicial de Crèdits REC 03 (factures fase O i ADO)

Es tracta de l'aprovació d'una despesa de 24.350 euros corresponents a factures de despeses que s'han dut a terme sense seguir el procediment corresponent. Un cop més es demana als electes que aprovin l'omissió de la funció interventora. Aquest pas es necessari per poder fer el pagament. Xirau explica, com ja va fer al ple anterior, que són factures tramitades de forma incorrecta.  

Des de l'oposició es queixen de nou que hi hagi despeses que no s'entén que no s'hagin pogut preveure. El regidor de Junts x CANET, Josep A. Massagué, es refereix a despeses concretes i en dona dades, com ara el pagament de més de 2.000 euros a Excavacions Germans Casas corresponents a 8 factures, 7 de les quals han estat entrades al registre el mateix dia i tenen el mateix concepte facturat. Demana explicacions al respecte. També hi ha una quota a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ja saben que es paga cada any i per tant, es pot preveure. I més de 7mil euros corresponents a dinars i berenars de l'Escola Bressol municipal, que entén que és per la pròrroga forçada del contracte actual del servei.  Qüestiona els motius que s'esgrimeixen als informes que justifiquen aquestes despeses. 

Pere Xirau respon que hi ha un problema de contractació pública, ja que aquest departament està saturat. Que la raó és aquesta i que d'aquí a poc s'incorporarà una persona més a aquest departament, que ja s'ha previst i posat al pressupost corresponent a les despeses de Capítol I de personal. 

L'alcaldessa puntualitza que les justificacions estan fetes pels tècnics de l'Ajuntament, que són els qui expliquen el perquè d'aquestes despeses i hi donen el seu vist i plau. 

Rosabel Madrid (ERC), com a responsable d'Educació, aprofita per explicar que ja està publicada la licitació per al nou contracte del Servei d'Escola Bressol i que fins al dia 5 d'abril, les persones interessades poden presentar les seves ofertes. 

Intervé el regidor de l'oposició Miguel Borrego (PSC), per reiterar que es demana que aprovin procediments incorrectes i que no ho poden fer. No hi ha contractes públics que emparin la despesa, s'ha d'acudir a reconeixement extrajudicial de crèdit i una vegada més s'està saltant la funció de la Intervenció municipal. La falta de personal no és justificació suficient per incomplir la legalitat. 

Xirau li respon que no se solucionarà de forma immediata i que per tant, a cada ple i segurament fins a final d'any, s'hauran d'aprovar així aquestes despeses. Ho lamenta, però serà impossible fer-ho d'altra manera. 

Aquest reconeixement extrajudicial de crèdit i omissió de la funció interventora, s'aprova amb els vots a favor dels membres del Govern (ERC, CI, SOM Canet i la regidora No Adscrita), els vots en contra del representants del PSC, Junts x CANET i Primàries CANET i les abstencions de la CUP AMUNT i de CANET i TU. 

⇒ Proposta d'acord al Ple modificació delegació de competències de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic en la Diputació de Barcelona

El regidor d'Hisenda fa una exposició intentant ser el màxim de clar, en un tema complex com són els temes econòmics i de Tresoreria. Podeu escoltar-lo al voltant del minut 16 de la vídeoacta del Ple d'aquesta data. L'Ajuntament ja té delegades a la Diputació de Barcelona, en concret a l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària (ORGT), la recaptació d'impostos locals. Ara el que es fa és una modificació, ja que se'ls deleguen alguns impostos i l'Ajuntament en recupera i n'assumeix directament uns altres. 

Es delega a la Diputació la recaptació de les taxes de l'aparcament públic de la riera Gavarra (tant manteniment com lloguer), ús públic de taules i cadires amb finalitat lucrativa, caixers automàtics en línia de façana, quioscs en via pública i el preu públic del servei d'Escola Bressol. 

L'Ajuntament recupera la gestió del padró de les taxes del servei de conservació del Cementiri Municipal i la de venda ambulant (mercat setmanal). 

També s'amplia delegació en altres àmbits com les quotes urbanístiques, cànons derivats de concessions administratives com ara les guinguetes i les indemnitzacions per danys. 

Des de l'oposició es demana al Govern sobre qüestions com si la Diputació podrà delegar-ho a tercers (CUP) i quin cost té per les arques municipals (Primàries). Xirau parla d'un cost de 6.000 euros rebaixat a 3.000 euros, però que sobretot es decarregarà molt de feina a la Intervenció municipal.

Hi voten a favor tots els càrrecs electes, amb l'única abstenció del regidor de la CUP AMUNT. 

⇒ Proposta d'acord de delegació de multes a l'ORGT 

S'actualitza el conveni existent respecte a la recaptació de les multes. És un procediment molt complex. Es fa per una major efectivitat en la gestió i la recaptació. El regidor d'Hisenda aclareix que es fa per des de Tresoreria han considerat que calia clarificar la relació entre Ajuntament i Organisme de Recaptació. No és acord que impliqui qüestions econòmiques sinó que es tracta d'un redactat per deixar clar quines són les relacions, atribucions i competències de cada ens. 

Com a l'anterior punt, s'aprova per 16 vots a favor i una abstenció del regidor de la CUP AMUNT. 

⇒ Declaració d'especial interès i utilitat municipal de les obres d'arranjament de façana de l'edifici catalogat situat a la Riera Buscarons, 6

Aquest és un edifici considerat com a Bé de Protecció Urbanística Específica. S'han de fer obres a la façana i es demana la bonificació del 50% de l'impost sobre construccions (ICIO). El regidor d'Urbanisme, Lluís Llovet (ERC) explica que es va demanar llicència i es va veure que aquest edifici forma part del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament i està protegit. Com que les obres són per reparar la façana i al Catàleg hi ha un articulat que preveu un 50% de bonificació, així es fa i es proposa al Ple. 

S'aprova per unanimitat. 

⇒ Resolució del procediment sancionador per infracció urbanística molt greu a l’habitatge situat al Rial dels Oms, 10

Es demana que el Ple aprovi la imposició d'una sanció d'11.600 euros per infracció urbanística molt greu, que amb les bonificacions i reduccions corresponents quedarà en 1.344 euros. El regidor Llovet explica que es tracta d'una infracció molt greu perquè quan algú fa obres a casa seva, està obligat a demanar-ho o comunicar-ho a l'Ajuntament. No es va fer. I a més a més es va fer un tancament a nivell de façana. Se li va requerir que s'havia de desmuntar. Es va fer immediatament i alhora va pagar l'import inicial requerit. Com que s'han seguit els passos marcats, es porta al Ple la resolució de l'expedient sancionador. 

La regidora de CANET i TU, Gemma Bosch intervé per dir que és el primer cop que es porta al Ple la resolució d'una sanció urbanística d'aquest tipus i vol saber si s'ha produït per denúncia d'un particular o perquè l'adminitració ha actuat d'ofici. També pregunta com és que no s'havien portat al Ple sancions urbanístiques i sí es fa ara, ja que creu que no es el primer cop que un particular fa obres a casa seva sense demanar la llicència prèvia a l'Ajuntament. Té la sensació que no es fan moltes inspeccions urbanístiques. 

També intervenen Josep A. Massagué i  Marián Gómez (PSC), que coincideixen amb la intervenció de Gemma Bosch. 

Llovet els respon a tots que des del Departament de Disciplina Urbanística es fa seguiment dels procediments sancionadors. I que n'hi ha molts. Però només han de passar pel Ple els que són molt greus. I aquest ho és perquè està construint fins al límit de la seva parcel·la i toca façana.  Però com que de seguida han respost, rectificat i assumit la responsabilitat, la sanció s'ha reduït.  

Davant la insistència a saber si l'Ajuntament ha actuat d'ofici o hi ha hagut una denúncia, Lluís Llovet els diu que no ho sap. Que ho  preguntarà i ho farà saber a les regidores que ho han preguntat. 

Voten a favor tots els grups, excepte el PSC, que s'abstenen. 

⇒ Aprovació Pla de prevenció d’incendis 2023-2028

En aquest Ple ha quedat aprovat el Pla per aquest període. Com explica el regidor de Medi Ambient, Josep M. Masvidal (CI), el Pla té una durada de 5 anys i l'anterior es va aprovar l'any 2018. L'ha redactat la Diputació de Barcelona i té a veure amb l'adequació dels camins forestals perquè puguin circular-hi els bombers en cas d'incendi. És obligació dels ajuntaments tenir els camins correctes. Si no tinguéssim el Pla, no podríem acollir-nos als ajuts que dona la Diputació. 

Gemma Bosch demana la paraula per preguntar si s'ha avançat en el compliment de la neteja per part de parcel·les i boscos privats o si hi ha accions previstes. Andreu Graupera (CUP) demana si al Pla es contempla la situació de sequera que es pateix actualment. Jordi Castellà (Primàries CANET) es manifesta en el mateix sentit que Graupera i afegeix si hi ha algun pla d'aprofitament de la biomassa als boscos i si s'ha fet una aposta per la informació, ja que la millor prevenció passa per una bona informació. Marián Gómez també es mostre preocupada per la sequera i demana com està la situació de les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). 

Masvidal els respon que el poble de Canet només té el 5% de la zona forestal. Està tot executat i perfecte. Pel que fa als privats, l'Ajuntament té molt poc marge per fer complir. És complexe i quan hi ha hagut l'opció d'adherir-se i associar-se per aconseguir suport, cap particular ho ha fet. Qui té la força en aquest cas és el Departament d'Agricultura de la Generalitat.  El Pla només contempla els camins, perquè estiguin correctes. Respecte als ADF, el regidor ha assistit a una trobada amb tots els agents implicats en aquest tema (bombers, diputacions ...) i explica que tothom està extremadament preocupat per la situació que s'acosta. No només pels boscos en mal estat, sinó per l'elevada calor i la sequera. I respecte a la informació, la Generalitat ja hi està posant tots els mitjans per arribar a tothom. L'alcaldessa intervé per recordar que després del 15 de març ja no es poden cremar rostolls. 

S'aprova per unanimitat. 

⇒ Proposta d'Atorgament de Medalles d’Honor i Distincions 2023

El regidor Xirau explica que l'any 2014, quan ell ja era regidor de Cultura, va rebre l'encàrrec de l'alcalde d'aleshores, Jesús Marín, de vetllar perquè l'Ajuntament tingués un reglament d'Honors i Distincions. Marín ho havia vist en altres pobles i considerava que Canet també l'havia de tenir, perquè tenia persones, personalitats i associacions prou mereixedores de rebre reconeixement públic. A Xirau li va semblar encertat i un gran honor vetllar per aconseguir-ho. El van enllestir en pocs mesos i es va aprovar el juliol de 2014 i al setembre d'aquell mateix any, se'n van donar 3: a la pintora Conxa Ibáñez, la cantant Maria Pujadas i a l'exalcalde Antoni Cruañas.  Des d'aleshores no s'han atorgat més distincions i tampoc la màxima distinció, que és la Medalla d'Or de la ciutat. Aquest 2023 l'Ajuntament ha tingut la idea de promoure aquestes dues candidatures i tots han estat d'acord a concedir-les a l'exalcalde Josep Rovira a títol pòstum i a la Companyia Comediants, pels seus 50 anys d'història. 

Es dona el fet que al 2014 ja es va proposar Josep Rovira, però ell mateix va declinar rebre la distinció. Xirau diu que es curiós que Rovira precisament quan era alcalde, fou qui, sense reglament, va tenir la sensibilitat de fer fills adoptius i predilectes a diferents persones del municipi.  Per tant, ara es creu que, encara que sigui a títol pòstum, sigui un dels reconeguts. Rovira va ser un alcalde singular, animador cultural, promotor turístic, historiador local i el primer reivindicador del llegat local modernista. 

L'altre reconeixement que es fa es a la companyia Comediants per la seva trajectòria, ara que se celebren els 50 anys del seu naixement com a grup de teatre de carrer. Han passejat el nom de Canet arreu del món, han estat productors d'espectacles com la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona o de l'Expo de Sevilla. 

Xirau celebra que tots els grups ho hagin entès i acceptat i que malgrat ara s'entri en campanya electoral, aquest és un acte institucional i per tant es farà amb la participació de tot el consistori. 

Intervenen Jordi Castellà i Josep A. Massagué, que mostren el seu  acord amb la tria feta. Massagué fa un repàs de la trajectòria i la manera de ser de l'exalcalde. Miguel Borrego ho corrobora i també es mostra favorable a l'atorgament de les dues distincions. 

S'aprova per unanimitat dels 17 càrrecs electes. 

⇒ Aprovació inicial del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Canet de Mar

És de nou el regidor d'Hisenda i Cultura qui explica el punt. Es tracta d'una aprovació inicial. La modificació del ROM existent ha estat una reclamació contínua durant tot el Mandat. Xirau diu que s'ha fet en un temps récord i es mostra satisfet. I felicita tots els grups, tant els del Govern com els de l'oposició per treballar-ho de forma intensiva. 

La intenció és que sigui un ROM que duri per molts anys, adequat a la dimensió de Canet. S'ha actualitzat i adaptat, perquè s'ha pogut modular a les necessitats del municipi. Agraeix a la secretària municipal la feina fet per guiar els grups polítics en l'elaboració. 

Al torn d'intervencions, Gemma Bosch (CANET i TU), felicita l'aportació de tothom. S'ha anat molt ràpid perquè tots eren conscients que aprovar el ROM no es feia com a Govern o com a oposició, sinó com a formacions amb representació municipal. Posar-se uns als llocs dels altres és un exercici que no es fa habitualment i s'hauria de fer més. 

Andreu Graupera també felicita tothom, tot i que diu que s'hauria pogut fer més ràpid, si s'hagués treballat quan tocava i no a corre cuita al final. Posa el seu grup d'exemple, per haver presentat propostes des de l'inici. Alguns electes del Govern riuen davant les paraules de Graupera. 

Jordi Castellà reitera les felicitacions i incideix en la participació política, perquè sense ella, no hi ha política. 

Josep A. Massagué és de nou qui fa la intervenció més llarga. I també és el més crític amb com s'ha fet aquest tràmit inicial. Comença amb un "així no", fent referència a les presses perquè s'aprovésa a escassos tres mesos pel final del Mandat. Recorda que el seu grup ja va presentar proposta perquè es creés la comissió del ROM a inici del 2020 i el Ple hi va votar en contra. Al setembre de 2020 ho van tornar a preguntar i el regidor Llovet va dir que s'iniciaria en breu. Al desembre del mateix any ho va tornar a preguntar i li van dir que calia crear una comissió, la mateixa que el seu grup ja havia proposat i el Ple havia rebutjat. Finalment, a l'abril de 2021 sí es va votar a favor de la Moció de Junts per crear la Comissió, que es va crear al juny del mateix any. Tot i així, la Comissió no es va reunir per primera vegada fins al novembre de 2022, més d'un any i mig després de la seva creació. El ROM és un reglament molt important i no s'ha treballat prou. Lloa la feina feta per la secretària municipal  li agraeix la paciència, però creu que hi hauria hagut d'haver més experts en aquesta elaboració.  Es porta a aprovació després de només 6 reunions per treballar-lo, reunions presidides per la sra. alcaldessa, que no ha participat en cap d'elles. També fa esment al fet que només tres grups polítics han assistit a totes les reunions, Canetencs, el PSC i Junts x CANET. No creu que hi hagi participació ciutadana, ja que no hi ha hagut consultes prèvies, explicacions i exposicions a la ciutadania o enquestes ... La seva crítica no és pel contingut, ja que en bona part el comparteixen, sinó per la forma precipitada i poc encertada per un document tan important com aquest. 

Al torn del PSC intervé Miguel Borrego qui, més que criticar la rapidesa per redactar-lo i portar-lo a aprovació, incideix en el fet que s'hauria d'haver fet molt abans en el temps. Fer-lo des del principi. Era necessari com així ho va dir el seu grup des del primer dia. Cert que ha estat un redactat a corre cuita, provocat per la necessitat del moment. Però calia la regulació de coses tan importants i debatudes àmpliament durant el Mandat, com són els drets dels regidors, dret a la informació, regulació dels plens i de les comissions, les intervencions i el temps per dur-les a terme, aquest darrer un aspecte que ha generat molts problemes durant aquests 4 anys. La participació ciutadana també s'havia reclamat i és un tema bàsic que calia regular, com les mocions i el torn dels precs i les preguntes, que també han generat molts problemes durant aquest Mandat. Per tant, sí que serà un ROM millor que era necessari, tot i que reitera que les formes i els temps no han estat les correctes.  També creu que amb la seva posada en marxa es veurà si hi ha coses que no funcionen i es poden anar modificant, com amb qualsevol reglament.  

Clou el torn d'intervencions, la recent estrenada regidora del grup de No Adscrits a cap formació política. Ana M. Casas manifesta que es tracta d'un document ben treballat i elaborat, que deixa moltes portes obertes a poder ser modificades si cal en un futur pel nou Govern que entri. Després de llegir-se acuradament el text, fa el prec de la necessitat de poder assistir tots els regidors i regidores a les Comissions informatives generals, ja que només hi pot haver un representat de cada partit. La informació és molt important i seria bo que hi poguessin ser tots, per treballar millor.  

Demana la paraula Gemma Bosch per fer una queixa al fet que en algunes de les reunions, hi havia representants, com ella mateixa, el regidor Graupera o el regidor Massagué, que hi anaven amb els deures fets i tot llegit i que es perdia molt de temps, llegint de nou perquè alguns representants de partits no s'havia mirat res.  D'altra banda, respon a Ana M. Casas, que no és viable que assisteixi tot el plenari a les comissions perquè és responsabilitat de cada representant informar degudament als seus companys de partit. 

Borrego demana la paraula per agrair la feina feta per la secretària municipal. 

Podeu seguir el punt i el seu debat al voltant del minut 50 de la gravació del Ple. 

L'aprovació inicial s'aprova per 16 vots a favor i l'abstenció del regidor de Junts x CANET. 

⇒ Aprovació de la rectificació de l’inventari béns a 31.12.2022 

Aquest darrer punt de l'ordre del dia és un tràmit important i necessari que es fa cada any i ha de ser aprovat pel Ple. S'aprova per unanimitat. 

⇒  Nomenament de la senyora Anna M. Casas Donadeu, regidora no adscrita, a les diferents comissions generals i especials de l'Ajuntament de Canet de Mar 

El darrer punt del Ple extraordinari és el nomenament de la regidora del grup de regidors No Adscrits a cap formació política a totes les comissions: Comissió informativa general, comissió especial de comptes, comissió d'urbanisme, comissió de la policia i comissió del codi de conducta dels alts càrrecs de l'Ajuntament. 

Hi voten a favor els representants dels grups d'ERC, PSC, Junts x CANET, Primàries i la pròpia regidora No Adscrita (11). S'abstenen CUP i Canet i TU i hi voten en contra els tres càrrecs de Canetencs Independents. La regidora de SOM CANET ha abandonat el Ple al moment de la votació i per tant el seu vot es compta com a abstenció. 

En tractar-se d'un Ple extraordinari, no hi ha torn de precs i preguntes. Per tant, no havent-hi més qüestions a tractar, l'alcaldessa dona per acabada la sessió plenària.

Aquesta crònica s'elabora des del Servei de Comunicació municipal, d'acord amb els criteris de transparència que recomanen explicar com es prenen els acords i es desenvolupen les sessions plenàries i fer-ho de forma objectiva i que sigui fàcilment entesa per la ciutadania.

És un document complementari que acompanya a tota la informació oficial i els documents administratius relacionats, així com a la Vídeo acta, el sistema actual que utilitzem per a l'enregistrament en vídeo dels plens de la corporació.