Alguns d'aquests americanos que havien fet fortuna van ser propietaris de plantacions, d'ingenios, que són les plantacions de canya de sucre, i altres negocis a ultramar i van arribar a tenir un paper important en la vida política, social i cultural americana.

En aquelles terres es produïa en grans quantitats. Part de la producció es va portar cap aquí, per proveir les botigues d'ultramarinos o coloniales que s'anaven implantant als pobles i les ciutats. A Canet encara es conserva un antic establiment d'ultramarins d'inspiració modernista, avui convertida en habitatge particular. És l'establiment conegut com La Moderna, al carrer Ample. A la segona edició de la Fira Mercat Modernista, els seus propietaris van voler recordar els orígens de la botiga i van guarnir-la i van vestir-se també ells d'època.

Els joves que marxaven a fer les Amèriques, partien ben joves, amb una carta de recomanació sota el braç i moltes il·lusions i ganes de millora. Un d'aquells joves era Carles Móra Móra. Quan marxà cap a Puerto Rico era tan jove que la família hagué de fer-li fer la comunió a corre-cuita.  Anaven a l'altra punta del món, s'enfilaven dalt de vaixells i s'hi passaven ben bé tres o quatre mesos, en condicions molt dures d'alimentació i higiene i sotmesos a les inclemències del temps. Quan arribaven a les colònies espanyoles havien de treballar en feines dures, a les plantacions de cafè o de sucre o també com a carregadors en els ports.

Tot això ens ha de fer recordar que els canetencs hem estat emigrants i que, com molts altres avui, vam deixar la terra per cercar un futur millor. No tots ho aconseguiren. Però els que ho feren i tornaren van voler deixar empremta de la seva fortuna als nostres carrers.

Canet de Mar ha estat un de tants pobles de la costa catalana on hi trobem el llegat dels americanos o els indians, nom amb què també són coneguts els qui feren les Amèriques. A poblacions del Garraf o de la Costa Brava com Sitges, Vilanova o Begur, també hi trobem l'herència dels americanos. Vilanova és coneguda com l'Havana Xica i la petjada dels indians és present en edificis públics i privats però també en la xarxa ferroviària, en el moviment associacionista recreatiu, en la tradició teatral i fins i tot en els mantons que llueixen les comparseres durant el carnaval de la ciutat.

Pel que fa als americanos canetencs destaquen els Castanyer, que foren personatges importants en el vessant polític. O Josep Baró i Blanxart, que va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya i va ser propietari de grans ingenios. La nissaga dels germans Busquets Llinàs començaren fent pa i es van convertir, amb el temps, en els màxims accionistes de la petrolera l'Standard Oil. Josep Móra Tarrats, Joan Baptistapau Jover, Carles Pascual Puig, Jaume Puxan Carbó, Josep Alsina Llauger o Francesc Boher Pla van tenir grans plantacions de cafetars i sucre.

 Carles Pascual fou qui va donar part de la seva fortuna perquè es construís el nou temple de la Misericòrdia l'any 1857.  Els germans Josep i Joan Busquets es van instal·lar a l'Havana on van arribar a tenir una cadena de fleques industrials a través de les quals subministraven el pa a tot l'exèrcit colonial. Anaren millorant a poc a poc fins arribar a aconseguir una fortuna considerable. Es van introduir en el negoci dels carburants i això els va acabar d'enriquir. Des de mitjan segle XIX, els Busquets anaven i venien i alternaven les estades a la colònia amb les estades a la metròpoli. D'aquesta manera van poder anar liquidant, de forma escalonada, els seus interessos a Cuba per després anar-los invertint a Espanya. Manel Busquets George va arribar a ser el màxim accionista de l'Standard Oil a Espanya i va ser propietari de la cadena de premsa SEE (Sociedad Editora Española), que publicava els diaris El liberal i El Heraldo de Madrid, entre d'altres, diaris de tendència republicana que van tenir gran tirada no només a Madrid, sinó a tota Espanya.

Quan a l'últim terç del segle XIX, alguns d'aquests americanos van tornar al seu lloc d'origen, van acabar transformant Canet. Als carrers més importants, com ara el carrer Ample, van fer-hi alçar grans mansions com la casa Font i la casa Busquets.

Però no només construïren per ells, sinó que, amb les seves fortunes, contribuïren a l'impuls urbanístic i econòmic de Canet. A tall d'exemple, l'any 1910, Josep Móra Tarrats, que va fer la fortuna a Puerto Rico, va cedir al poble part dels seus terrenys per poder fer el passeig de la Misericòrdia i Josep Castanyer Salicrú va obrir el carrer que actualment porta el seu nom. Els americanos van invertir el capital guanyat en la compra de terres i, gràcies a la prospecció de mines i pous, van reconvertir moltes de les antigues vinyes de secà en hortes de regadiu per fer-les rendibles. També es va invertir en el gènere de punt, ja ue es van aixecar les noves fàbriques d'aquesta indústria tèxtil.

El Neoclassicisme fou el punt de partida per singularitzar una arquitectura pròpia que reflectia el nou estatus assolit a ultramar. Si bé és cert que a principis del segle XX es construïren edificis modernistes com can Puxan o l'Alsina Roig, per parlar de l'arquitectura colonial, hem de fer esment a les grans mansions construïdes a l'últim terç del segle XIX.  Cases d'una gran solidesa, clarament d'estil neoclàssic. Cases de tres nivells on, generalment, la planta baixa sempre es feia totalment de pedra, amb dobles finestrals, i a la primera planta es col·locava una balconada de banda a banda de la façana. Destacava l'ús d'elements decoratius neoclàssics, com els recurrents frontons i el motiu de la fulla de palma.

Les torres mirador i els jardins, on acostumaven a recrear ambients naturals de caràcter colonial, eren típics d'aquestes construccions. En molts casos els propietaris importaven plantes d'Amèrica com palmeres o plataners. Les cases Busquets i la casa Font en són l'exemple més representatiu a Canet.