AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

L'empremta humana a la vall de Canet és molt i molt llunyana. Ens hem de remuntar  fins al segle IV abans de Crist, ja que és el període històric (s.IV-I aC) al qual pertanyen les restes de ceràmica de tradició neolítica trobades a l'horta de Can Fassina, situada entre Canet i Arenys.
Els ibers van triar aquesta zona per assentar-se perquè eren indrets elevats i amb vistes al mar, per pal·liar el perill d'atacs externs.

Han estat moltes les ocasions en què els canetencs ens hem posat a fer obres en l'època actual i ens han aparegut les restes d'èpoques passades, la qual cosa ens ha permès anar coneixent diferents aspectes dels qui habitaren Canet abans de nosaltres.  Quan es feren les obres de l'autopista, als anys 90, a la zona del Pla d'en Sala, l'espai de les mítiques trobades del Canet Rock dels inicis dels 70, s'hi va trobar ceràmica ibèrica feta a mà i a la zona de cal Bisbe es va localitzar una sitja d'entre els segles III i I abans de Crist a més a més d'àmfores tarraconenses i bètiques.

El món iber va anar desapareixent amb l'arribada del vast imperi romà.  L'arribada dels romans l'any 218 aC a Empúries, va suposar una colonització de llarga durada fins a la desaparició de la cultura ibèrica entorn l'any 50 aC. Amb els romans arribaren les villae unes unitats econòmiques d'explotació agrària, com les que s'han trobat a Torre Martina, entre Canet i Sant Pol, a Vall de Maria, entre Canet i Arenys i la més propera, la vil·la de Can Bigues, una gran construcció enclavada dalt d'un turó on avui trobem l'església parroquial, al centre de Canet.

Durant tots aquests anys hem anat vivint episodis de descoberta de vestigis romans al centre del poble, a l'entorn de la plaça Macià, els carrers Sant Jaume, Sant Benet, Gram, de la Font i la plaça dels Americanos. El 1920 van aparèixer restes de la vil·la al pati de missa i quan es van fer els fonaments de la cooperativa obrera es va trobar terrissa i una moneda d'or romana.

A principis de la dècada dels 70, fent obres en un pati del carrer Sant Jaume per construir-hi una piscina, van sortir a la llum una gran quantitat d'ossos i fragments ceràmics, bàsicament colls d'àmfora, plats, pivots i nances, dels quals l'arqueòleg Joaquim Pera en destacà un coll amb la marca del terrisser Juli Teòfil.  L'any 1984, quan es construïa un aparcament al carrer de la Font, van emergir centenars de fragments de ceràmica romana que, pel seu estat, eren les deixalles d'un abocador del forn d'àmfores que tenia la vil·la romana.

Tot això posa de relleu que l'economia del Canet romà se centrava bàsicament en l'agricultura i la producció de vi i també s'ocupava de fabricar les àmfores per a l'emmagatzematge i el transport cap a zones de la Gàl·lia i Germània.  A finals de 1999, durant la reforma de la plaça Macià, es van descobrir els fonaments de la torre Macià, la qual cosa va portar a fer una excavació d'urgència de l'indret i es van trobar tres pivots d'àmfora romana del segle II o III.

Les últimes troballes a Canet les situem al 2007, durant les obres de rehabilitació de l'antiga cooperativa, l'edifici Odèon. Els operaris van descobrir els fonaments d'una part de la vil·la romana de Can Bigues. Fins i tot van aparèixer els ossos d'una persona, tot i que encara no sabem si eren de l'època romana o bé de l'antic cementiri situat al voltant de l'església parroquial.

El que sí que queda clar és que fa dos mil anys Canet va viure una època de plenitud i prosperitat. Els segles I i II després de Crist van ser dels millors, tenint en compte la gran quantitat i qualitat de restes que hem recuperat.

A partir del segle III, observem que l'empremta romana desapareix, tal i com ho feu de les altres viles del litoral.

Guia històrica de Canet de Mar, de Carles Sàiz
Canet de Mar, història i arquitectura, de la col·lecció Estudis de Patrimoni

Si voleu ampliar informació podeu adreçar-vos a l'

.

Si teniu alguna aportació a fer-nos sobre el contingut d'aquesta informació podeu adreçar un correu a l'Àrea de Comunicació