Ajuntament de Canet de MarAJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Agenda
Divendres
25.01.2013
19:00h
 
Lloc
Biblioteca
Organitza
Plataforma per la Llengua Canet de Mar i l´Associació Cultural es Majoral de Santanyí (Calonge) de Mallorca
Preu
Gratuït
Tipus d'acte
Literatura

Portada El MarBlai Bonet és molt més que un dels grans escriptors del segle XX que es van expressar en llengua catalana: és un immens artista. El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En són protagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatori per a tuberculosos, devorats interiorment per una mort segura i un imperiós anhel de viure. N´explicava Blai Bonet: «En sortir de Montalegre, vaig escriure les planes que segueixen, un senzill testimoni meu i d´altres companys que, en les idees i en la pell, han sentit les paraules del príncep d´aquest món a un personatge d´aquest llibre: -Això és la guerra que ve després de tota pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar.»
I n´escriu Agustí Villaronga, qui va portar la novel·la al cinema: «El mar d´en Blai és sòrdit i lluminós, bell, inquietant, poètic i ple d´amor per als seus personatges. La mort i la religió li donen forma. La religió tractada com una actitud davant la vida en resposta a l´enigma de la pròpia existència. La mort no pas abstracta sinó com una plaga que mata des del mateix cos que dóna vida, i que a més elegeix persones molt joves, persones que s´obren a la vida. La mort és el monstre, l´Alien, l´assassí i el perill. Com a qualsevol pel·lícula de terror. Però aquí no té rostre ni forma i treballa des de les cavernes dels pulmons dels protagonistes.»
Aquesta edició de Club Editor d´El mar ofereix un epíleg de Xavier Pla sobre l´evolució del mecanoscrit en temps de censura. (Text de la contraportada del llibre El Mar)

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta. Fill d´una família humil, el seu pare era euguer. Ingressà al seminari de Palma als deu anys i el deixà als disset per mor de la tuberculosi. La publicació de Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l´espiga (1952) i Cant Espiritual (1953) mostrà l´existència d´una veu poètica sensual, i ben crítica, que trencava i il·luminava. Tot d´anys, repartits entre Mallorca i Barcelona i el Montseny. La novel·la El mar (1958) fou premiada i escandalitzà els benpensants; Agustí Villaronga la traslladà al cinema (2000). Una producció incessant: els poemaris Comèdia (1960) i L´Evangeli segons un de tants (1967), la peça teatral Paresceve (1957), les novel·les Haceldama (1959) i Judes i la primavera (1963). Després de la novel·la Míster Evasió (1969), apareixen els seus dietaris Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992). I més llibres de poemes: Els fets (1974), El cant de l´arc (1979), El poder i la verdor (1981) i El Jove (1987), Nova York (1991) i Sonets (2000). Una deu de paraula viva, sempre i per sempre . –Biel Mesquida.

Pau Vadell i Vallbona (Santanyí, 1984), poeta. Utilitza el pseudònim de Pau de sa Punta Grossa. És llicenciat en història per la UAB i ha cursat un màster de Literatura Catalana. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Pèl capell, s´Esclop, Dies i coses, i Reduccions. Té els següents premis literaris: Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 2005, per l´obra Quan salives; Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 2008, per l´obra Temple; i Miquel Àngel Riera de poesia, 2009, per l´obra Temple. És membre del col·lectiu Pèl Capell, coeditor de l´antologia Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans, organitzador de quatre homenatges a Blai Bonet i participant en els recitals Suïcidi del sobret de sucre, el cabaret. Llibres de poesia publicats: Quan Salives (2005), El cos que habitam (2006), Ciutat de llet (2007), Sadoll de seny (2008), AKBAR (2009), Convit al silenci (2009), Temple (2009) i Apèndix city (2011).

Més informació a: http://www.canetdemar.cat/entitats/llengua i http://www.facebook.com/plcanet