AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

La Plataforma per la Llengua Maresme estem portant aquesta exposició itinerant sobre el poeta Joan Maragall per diferents pobles de la comarca.

L´exposició està plantejada en sis blocs dividits en dues parts.

Joan Maragall, el poeta extasiat

La primera part de l´exposició ens mostra la cronologia de Maragall, repassant la seva vida amb imatges i textos biogràfics i literaris significatius. S´hi mostra la seva evolució i els punts d´inflexió més importants en la seva trajectòria pel que fa a la creació literària i el seu pensament cívic.

Maragall i el teatre

La segona part, basada en la relació directa de Maragall amb el teatre, parteix de tres punts: la seva vinculació amb el projecte de Teatre Íntim d´Adrià Gual, la seva faceta com a crític teatral i el seu paper com a dramaturg.

Teatre nou, teatre íntim

Joan Maragall va compartir amb el grup modernista de L´Avenç la necessitat de regenerar i recatalanitzar la cultura catalana com a condició sine qua non per a la seva modernització. Per això, blasma amb duresa el género chico i el flamenquisme i defensa la traducció de les grans obres europees: se sent fascinat per Ibsen, acepta el decadentisme de Maeterlinck com a revulsiu estètic, adapta la teorització de Wagner sobre el drama líric a la circumstància catalana i es compromet activament amb el projecte del Teatre Íntim d´Adrià Gual a partir de 1898.

Crític militant

El compromís de Maragall amb la regeneració i la modernització del teatre català es referma amb l´exercici de la crítica. Crític militant a favor del teatre íntim, poètic, simbòlic, líric, Maragall és capaç de valorar les propostes més agosarades, estèticament parlant, i més allunyades dels gustos del gran públic.

El dramaturg

Després de traduir Ifigènia a Tàurida, La Margarideta i Eridon i Amina, per al Teatre Íntim, i de col·laborar en el projecte de Felip Pedrell de musicar El Come Arnau, Maragall va assajar també la creació dramàtica. Nausica, acabada el 1910, constitueix la seva particular i única aportació a l´escena catalana sense perdre, però, en cap moment, la referència literària universal que li aporta l´Odissea d´Homer i un projecte inacabat de Goethe. Hi plasmarà la idea de l´enamorament i la renúncia, i la funció de la memòria per a la vida i per a la creació artística.