AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Programa:

12:00  Recepció.
12:10  Benvinguda i presentació.
12:20  Projecció del documental “Spain´s Secret Conflict” amb el periodista Gary Gibson.
13:00  Presentació del llibre “L´autonomia que ens cal és la de Portugal” amb l´escriptora Patrícia Gabancho.
13:30  Tertúlia a càrrec dels periodistes Gary Gibson i Patrícia Gabancho.
14:00  Cloenda.

“L´autonomia que ens cal és la de Portugal” s´ha publicat el gener d´enguany i és el darrer llibre de l´escriptora i periodista Patrícia Gabancho nascuda a Buenos Aires, fet que li dóna una mirada exterior sobre la realitat catalana, que ha convertit en matèria primera de la seva obra i professió. Ha escrit sobre temes diversos –des de cultura fins a urbanisme- però en els últims anys ha guanyat pes l´anàlisi política i social, que també exerceix en múltiples tertúlies de ràdio i televisió i des dels articles que publica als diaris Ara, El País i Nació digital. Aquesta feina es complementa amb xerrades, conferències i debats sobre el passat, el present i el futur de Catalunya. És partidària de la independència tant en el terreny personal com en el nacional.

Entre altres títols, és autora de dos clàssics: “El preu de ser catalans” i “Crònica de la Independència”. En el període més recent, ha publicat “A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició a Catalunya (1976-1978)”, sobre la seva experiència en aquell independentisme incipient, i “Cartes sobre la independència a la vora d´una tassa de te”, recull de correspondència amb Isabel-Clara Simó.

Text de contraportada

Contra l´Espanya de Peces-Barba.

El mes d´octubre del 2011, trenta-tres anys després de proclamada la Constitució, Gregorio Peces-Barba va fer unes declaracions a Cadis. Explicant la història del segle XVII, va dir que el 1640 «nos quedamos con los catalanes». Una versió possessiva, per no dir colonial, de la relació de Catalunya amb Espanya. Però Freud ja deia que en l´humor es transparenta la veritat del pensament de cadascú.

A partir d´aquesta anècdota, Patrícia Gabancho demostra que Peces-Barba estava expressant la mentalitat espanyola de sempre, la mentalitat que la Constitució reflecteix i que també es pot rastrejar en la manera com Espanya ha encarat el seu projecte de modernitat. Un projecte fet d´esquena a Catalunya, que ens perjudica, que s´alimenta del nostre dèficit fiscal i que mira de diluir la identitat catalana.

Avui, va dir Peces-Barba, ja no cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, com volia Espartero. Espanya juga amb altres armes, però al mateix joc. Amb un estil clar i contundent, civilitzat i ple d´ironia, l´autora planteja una autèntica “lletra de batalla” contra l´Espanya de Peces-Barba, que és l´Espanya de sempre.