AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Aquest edifici és un dels quatre que l´arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (1849-1823) va construir a Canet de Mar.

La relació d´en Domènech amb Canet ve donada inicialment per l´origen de la seva mare que era nascuda a la casa forta de Canet. Aquesta casa forta la va reformar l´arquitecte transformant-la amb el Castell de Santa Florentina lloc que pot ser visitat actualment. Lluís Domènech va néixer a Barcelona, però passava moltes temporades a Canet de Mar, com corresponia a una família burgesa d´aquella època que anaven a passar part de l'any a la costa o a la muntanya.

Amb els anys Lluís Domènech es va casar amb una canetenca, la Maria Roura, que havia nascut a la Masia Rocosa al si d´una família que només va tenir filles. Aquestes noies van ser les impulsores del negoci familiar cosa que no era massa comú en aquella època, ja que el rol de les dones era quedar-se a casa amb la família.

La parella Domènech-Roura tenien casa a Barcelona, però com era costum feien moltes estades a Canet. Poc a poc Domènech i Montaner es va fer un nom dintre de l´arquitectura del moment amb uns dissenys d´edificis que estaven a l´alçada dels millors arquitectes europeus de l´època. I és durant aquests anys que molts dels seus projectes es creen a la Masia Rocosa. Aquesta masia del segle XVI es farà petita amb l´arribada dels seus vuit fills. És per això que amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vidal projecten un nou edifici per a tota la família entre els anys 1918 i 1919. El van construir davant de la masia Rocosa a la cantonada de la riera Gavarra amb la riera Buscarons fent un angle molt apuntat que recorda la quilla d´un vaixell. Des de la tribuna del primer pis, quan baixaven les rieres plenes d´aigua, donava la sensació que la casa surava cap al Mediterrani.

Enllaçant la masia Rocosa amb la nova casa d´estil modernista hi havia un jardí amb plantes exòtiques recollint una de les característiques de les cases que construïen els americanos i que es van posar tant de moda en aquell moment. Al jardí podien trobar plantes d´origen americà com a plataners, palmeres, i orquídies  entre d´altres. Actualment, amb la reforma que es va fer als anys vuitanta del segle vint amb la qual es va tapar el jardí creant una sala, només queden dues palmeres més que centenàries.

A l´exterior podem veure el diferent tractament de les dues façanes, característica comú als edificis de Domènech i Montaner que fan cantonada. A la riera Buscarons va posar balcons, mentre que a la Gavarra va utilitzar finestres lobulades amb esvelts trecallums ideades com una reinterpretació de l´estil gòtic el mateix que la tribuna de la cantonada. Ressalta també el diferent tractament dels materials segons alçada. Col·locà un ampli sòcol de pedra a la part baixa per preservar l´edifici de les rierades, sobre aquest hi ha una superfície llisa i a la part superior va utilitzar el maó.

A l´interior de l´edifici trobem dependències que la família feia servir com a menjador, cuina, sala de rebuda, habitacions, bany... La planta baixa està molt reformada, a causa de les obres que es van fer per transformar-la en oficina bancària, però encara es poden admirar les proves de guix d´escultures i relleus que feien els col·laboradors de Domenech i Montaner i que ell col·locava a les parets de casa seva, també hi ha xemeneies, sostres originals i arrambadors de fibra vegetal.

Al primer pis es conserven les escales d´accés al segon pis construïdes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l´església del Seminari de Comillas, el bany d´estil modernista, els arrambadors de fibra vegetal i una obertura al sostre per fer entrar la llum del sol fins a la planta baixa.

A les sales de la Casa museu es recullen les proves de guix de l´Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona, els plafons ceràmics de l´església de del seminari de Comillas a Santander, l´escala de fusta amb la prova de guix de la trona de l´església del seminari de Comillas o el bany modernista que va dedicat a la seva dona . S´ha de tenir en compte que en aquell moment les canalitzacions per recollir la sortida d´aigües de les cases s´estava construint i que tenir una banyera amb aigua corrent com és el cas de la casa Domènech era un luxe reservat a molt poques famílies.  A la sala de l´antic jardí hi ha una maqueta de l´escenari del Palau de la Música  i fotografies on es mostren diferents edificis projectats per Domènech i Montaner. Al primer pis poden conèixer altres aspectes de la vida de l´arquitecte relacionats amb la seva família, la política, l´art romànic, l´impremta i els llibres, la numismàtica o la seva relació amb la facultat d´Arquitectura de Barcelona. A la sala d´audiovisuals es passen vídeos que expliquen el modernisme català o el patrimoni de Canet de Mar.

Història local

La Casa museu a equipaments i serveis municipals