El Castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila de l'època romana anomenada "Domus", que va ser un nucli urbà i zona de producció vinícola. Al segle XI l'edifici es va convertir en una masia fortificada (també dita Casa Forta) per combatre les incursions pirates de l'època i avui encara present en el conjunt arquitectònic del Castell. 

Serà al segle XIV sota el patrocini de Ferrer de Canet, cavaller noble, conseller del rei Alfons el Magnànim i ambaixador de Pere el Cerimoniós, quan la Domus aconseguirà el seu màxim esplendor. 
A finals del segle XIX, Ramon de Montaner i Vila, propietari de la Domus i important empresari del món editorial barceloní amb l'editorial Montaner i Simón (avui seu de la Fundació Antoni Tàpies), encarrega al seu nebot Lluís Domènech i Montaner la restauració de la Domus i la seva ampliació.

Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims exponents del Modernisme català, va dissenyar un a un els 3.000 metres quadrats habitables de Santa Florentina. Amb el seu equip dels millors artistes i artesans de l'època, va introduir vitralls acolorits amb símbols religiosos, grans peces de marbre amb mosaics pels terres, fustes tallades i enteixinats pels sostres, vidrieres, ceràmiques, ferro forjat i escultures que harmonitzen un equilibrat espai ple de color, llum, formes i volums.

El projecte final es defineix com una residència palau amb tocs medievals i romàntics de castell, en harmonia amb un estètic i creatiu llenguatge modernista. Aquesta reforma inspirada en elements medievals, modernistes i neogòtics li va donar encara més un major renom al Castell de Santa Florentina.