AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Els primers habitants de Canet de Mar se situen a l´època dels ibers, cap al segle II aC. D´aquest temps ens queden algunes sitges i estris agrícoles per treballar els camps de secà.

El període posterior està plenament lligat a l´ocupació romana. A Canet es van crear centres de producció de vi, que després s´exportava per tota la Mediterrània. El més important estava situat pels volts de la plaça Macià i, fins i tot, tenia un forn per coure les àmfores. També és possible que el Castell de Santa Florentina tingui vestigis d´època romana.

A partir del segle III fins al segle XI hi ha molt poques informacions històriques. Possiblement va començar a augmentar el perill pels atacs procedents de la Mediterrània i la gent va marxar cap als vessants del Montnegre, el que avui és Sant Iscle de Vallalta.

Durant el segle XI es comença a observar una certa emigració cap a la costa. D´aquest temps és l´església de Sant Pere de Romaguera, avui desapareguda, i que estava una mica més amunt del Castell. Hi ha indicis que mostren la creació d´un petit nucli d´habitants al voltant d´aquesta petita església.

Amb el pas dels segles, el poble va anar creixent i va anar tendint cap a mar, encara que sempre es va voler evitar el perill dels atacs marítims. Una bona prova d´això és la construcció de dues torres de guaita fetes entre mitjans del segle XV i principis del XVI. La torre més important estava situada a la plaça Macià, al costat d´un gran casal gòtic. Mentre que la segona torre era al principi del Torrent de Lledoners.

Amb la fi dels atacs es va començar a construir l´Església Parroquial, d´estil gòtic tardà, que es va acabar el 1591. Inicialment la façana de l´església no era esgrafiada ni tenia campanar, aquestes modificacions les va rebre posteriorment.

L´augment demogràfic experimentat durant aquell segle va fer que s´anessin definint urbanísticament els primers carrers de Canet, al voltant de l´Església Parroquial.
I entrem al temps del comerç de mar, en el segle XVIII. Els canetencs van començar a comerciar amb Amèrica i es van exportar productes com teixits de puntes, blondes, indianes, vi i aiguardent. Moltes famílies van fer fortuna i això va repercutir en la millora de l´economia canetenca. Al segle XIX  va sorgir la figura de l´americano, successora del navegant. Va ser la sortida al problema del treball a Canet, ja que en aquella època la vila passava una important crisi econòmica.

Amb la tornada dels americanos, Canet es va transformar en un bonic aparador de grans edificis on cada família exposava els seus somnis viscuts a les amèriques en forma de riqueses ornamentals als seus habitatges. Aquesta prosperitat encara es reflecteix en les cases de Vil•la Flora, can Puxan o el cementiri, per exemple.

L´arribada dels americanos va permetre el creixement econòmic a través de la reconversió dels antics terrenys de secà en hortes i la introducció de la indústria tèxtil.
És precisament en aquest moment quan apareix la figura de Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) a Canet de Mar. L´arquitecte passava llargues temporades a la Masia Rocosa i a la Casa Domènech. Fruit del seu treball queden l´Ateneu (1885), la Casa Roura (1889) i el Castell de Santa Florentina (1907). 

A banda de Domènech i Montaner, el Modernisme arquitectònic també va ser present a través d´arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, amb el Restaurant del Santuari i la fàbrica Carbonell Sussagna; Eduard Ferrés i Puig, amb Vil•la Flora, ca l´Alsina Roig i el panteó dels Busquets; o Pere Domènech i Roura amb can Floris o la fàbrica d´Isidre Jover i cia.

Tota aquesta època d´esplendor va quedar trencada pel pas de la Guerra Civil (1936-1939). La guerra va portar una important crisi econòmica i va destruir alguns monuments molt importants com l´Església Parroquial o el Santuari de la Misericòrdia, encara que afortunadament es van tornar a reconstruir.