ES|EN|FR
Telèfons
Correus
Cercar
Facebook
Twitter
Instagram
Botó que mostra/amaga menú lateral
Els panteons del cementiri municipal
 
Imprimir

CementiriAbans de 1830, el cementiri de Canet estava situat a la sagrera de l’entorn de la Parròquia, però les lleis que prohibien l’enterrament en zones urbanes va fer que canvies la ubicació a l’actual emplaçament.

Al 1889, Joan Dotras Mañà, que va ser alcalde de 1922 a 1923, va fer el primer projecte de reforma i ampliació del cementiri per construir panteons. Alguns canetencs benestants van construir panteons per a les seves famílies encarregant el projecte generalment al mateix arquitecte que feia les seves cases.




PANTEÓ DE PAU FONT

Panteó família Pau FontEl 1894, l’americano Pau Font Torres va construir un panteó d’estil neoclàssic, per complir amb la voluntat de la seva difunta esposa, Dolors Roura Carnesoltes. La seva obra s’atribueix a Josep Cabruja i Feliu.Es tracta d’una capella de forma cúbica d’on sobresurt del sostre, gairebé de forma desproporcionada, la figura de l’àngel del judici final, obra de l’escultor Francesc Pagès i Serratosa. En una mà aguanta la trompeta  i amb l’altra assenyala el cel. A la vila, aquesta escultura es coneix com l’Àngel de la FAI, ja que durant la Guerra Civil els anarquistes, entre altres mutilacions, li van treure la trompeta i li van trencar el dit admonitori.  L’obra ressalta per la utilització de pilastres adossades enmig de les finestres laterals. L’entrada queda remarcada per torxes gegants i amb uns carreus que sobresurten de les cantonades. La porta està envoltada per dues columnes adossades i suporta un frontó clàssic. La pedra es combina sàviament amb el treball de forja, amb formes d’estrelles i peixos als laterals i de corones de roses i palmeres al frontó. També hi trobem quatre gerres a les escales.



PANTEÓ DOMÈNECH I MONTANER

L’any 1910, RPanteó família Domènech i Montanericard de Capmany va adquirir una parcel•la del cementiri per construir un panteó i va encarregar l’obre al seu oncle, Lluís Domènech i Montaner. Domènech va projectar un espai obert on es ressalta un únic element: un camafeu de marbre blanc amb un relleu de Crist mostrant la creu envoltat d’un marc floral. L’escultura és obra de Josep Llimona, però va ser mutilada durant la Guerra Civil.Ricard de Capmany va fer donació verbal del panteó a la família Domènech i Roura, i per això al voltant hi ha els nínxols de Lluís Domènech i Montaner, encara que està enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, el de la seva dona Maria Roura, i el d’un dels seus fills, Ricard Domènech i Roura.
Tanca l’espai un mur d’alçades diferents. A sota del panteó hi ha una gran ossera aguantada per una volta catalana feta de maons.


PANTEÓ DE LA FAMÍLIA FONT MONTANER

Panteó família Font MontanerDurant els primers anys del segle XX, el navilier i terratinent Ramon Font Torres va encarregar la construcció del panteó familiar a Lluís Domènech i Montaner, nebot de la seva esposa, Isabel de Montaner Vila.
El panteó, d’estil modernista, té planta rectangular i està  rematat  per una teulada octogonal sobre la qual es recolza una petita cúpula semiesfèrica decorada amb un trencadís de peces de ceràmica multicolor.
La porta d’entrada té un arc de mig punt amb una arquivolta que està suportada per dues columnes adossades amb capitells de motius forals. A les façanes laterals es repeteixen arcs de mig punt cecs. A les quatre cantonades hi ha escultures de grans dimensions de Pau Gargallo, que representen els quatre evangelistes.
A l’interior del panteó destaquen els mosaics modernistes que també representen el tetramorf, uns vitralls d’inspiració clàssica i el sostre de la cúpula, decorada amb pintures que mostren una creu amb pintures que mostren una creu amb raigs, símbol de la llum de la divinitat. La reixa de ferro, dissenyada per Domènech i feta pel forjador canetencs Miguel Soler, intercala motius florals amb creus de malta encadellades.

PANTEÓ MAGDALENA DE CASALS I ROURA

Panteó Magdalena Casals i RouraMagdalena de Casals i Roura va fer construir aquest panteó familiar per acollir únicament les sepultures de quatre persones: el seu primer marit, la seva filla, els seu segon marit i ella mateixa. Sembla que va voler simbolitzar el seu amor etern per la família.
El panteó té un tancament a dues aigües. Al timpà sobresurt l’escultura d ela fe amb els ulls tapats amb una bena i un vas de l’eucaristia a la mà. A la teulada destaquen dos pinacles, un a  cada banda, decorats amb motius florals.
Aquesta decoració també s’observa al vèrtex superior del timpà on es va col•locar un pilar rematat amb motius florals. El llenguatge simbòlic també és present a les gàrgoles, esculpides com si fossin monstres amb forma d’àliga i cap de xai.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA BUSQUETS

Panteó família BusquetsEduard Ferrés i Puig va començar a dissenyar aquest panteó l’any 1906, però les obres no es van donar per acabades fins al 1909. L’arquitecte va escollir l’estil modernista, però en la vessant austríaca anomenada Sezession. El panteó té una planta en creu grega amb una cúpula rebaixada a sobre d’un gran tambor circular. Cal destacar les lletres sinuoses del cognom Busquets a la porta ovalada del panteó. Els contraforts que suporten el tambor es converteixen en la representació simbòlica dels quatre evangelistes, mentre que els espais que creen aquests contraforts es componen de tres obertures separades per pilars estriats, que donen llum a l’interior del mausoleu. El simbolisme és present fins al més petit detall. El màxim exemple és la representació d’un crani envoltat de cucs que ens evoca la futilitat de la vida sota la creu d’Adam, a la porta d’entrada. La  imatge contrasta amb la puresa dels àngels bessons que suporten la creu.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA SANTIÑÀ

Panteó familia SantiñàAquest panteó, extremadament senzill, va ser aixecat l’any 1927 per al doctor Francesc Santiñà i la seva família. Es tracta d’un sepulcre soterrat sobre el qual hi ha un recinte vegetal, cobert de flors, amb un creu i una escultura femenina de marbre. Es tracta d’una figura realista de tall clàssic i de proporcions humanes, que va ser feta per Josep Viladomat. L’obra presenta una dona amb una corona de flors a les mans.

^