Cada llengua atresora la seva manera única de concebre la realitat. Cada llengua que mor, doncs, representa un empobriment per a la humanitat sencera. I, malgrat tot, en els darrers anys, hi ha moltes llengües que han desaparegut del planeta sense fer soroll ni deixar rastre: el judeoprovençal, el catawba, el dàlmata, l´ubick, el kamassià, el yaghan... Els esforços lingüicides de molts estats per uniformitzar el paisatge en favor de la llengua d´estat i en detriment de la diversitat lingüística han donat i donen, doncs, el seu fruit. Els catalans, per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua. Però si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà realitat.
A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus publicades a la revista Presència, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l´autor ens mostra l´enorme valor de la riquesa de les llengües del món i dóna veu a les llengües en perill d´extinció que els intents d´uniformització lingüística volen relegar al silenci.
«El missatge de fons de Joan-Lluís Lluís és prou clar: permetre o facilitar la mort d´un idioma és un crim d´una magnitud considerable que, tanmateix, no es castiga enlloc. Segurament perquè els criminals més grans, en aquest cas, solen ser els que s´autoatorguen l´autoritat de legislar sobre els drets lingüístics dels seus ciutadans amb una impunitat absoluta.» (Del pròleg de Matthew Tree).
«Sé que molts catalans que es posen a parlar espanyol ho fan per bona educació. Però la bona educació és més important que la pròpia identitat? Acceptarem de deixar desaparèixer una llengua per por de molestar?» (Joan-Lluís Lluís)
Joan-Lluís Lluís va néixer a Perpinyà l´any 1963. Va estudiar Història de l´Art a la Universitat de Montpeller. Ha estat periodista a El Punt i actualment col·labora a les revistes Presència, Enderrock i L´Avenç. Ha publicat diverses novel·les i assaigs, guardonats amb premis com el Joan Crexells, el premi de la Crítica Serra d'Or i el Joan Coromines de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua.