Ajuntament de Canet de MarAJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Agenda
Dilluns
12.03.2012
 
Lloc
Vestíbul de la biblioteca P. Gual i Pujadas
Durada
24 de març de 2012
Organitza
Plataforma per la Llengua Canet de Mar
Tipus d'acte
Exposició

Cartell Maragall 2012La Plataforma per la Llengua Maresme estem portant aquesta exposició itinerant sobre el poeta Joan Maragall per diferents pobles de la comarca.

L´exposició està plantejada en sis blocs dividits en dues parts.

Joan Maragall, el poeta extasiat

La primera part de l´exposició ens mostra la cronologia de Maragall, repassant la seva vida amb imatges i textos biogràfics i literaris significatius. S´hi mostra la seva evolució i els punts d´inflexió més importants en la seva trajectòria pel que fa a la creació literària i el seu pensament cívic.

Maragall i el teatre

La segona part, basada en la relació directa de Maragall amb el teatre, parteix de tres punts: la seva vinculació amb el projecte de Teatre Íntim d´Adrià Gual, la seva faceta com a crític teatral i el seu paper com a dramaturg.

Teatre nou, teatre íntim

Joan Maragall va compartir amb el grup modernista de L´Avenç la necessitat de regenerar i recatalanitzar la cultura catalana com a condició sine qua non per a la seva modernització. Per això, blasma amb duresa el género chico i el flamenquisme i defensa la traducció de les grans obres europees: se sent fascinat per Ibsen, acepta el decadentisme de Maeterlinck com a revulsiu estètic, adapta la teorització de Wagner sobre el drama líric a la circumstància catalana i es compromet activament amb el projecte del Teatre Íntim d´Adrià Gual a partir de 1898.

Crític militant

El compromís de Maragall amb la regeneració i la modernització del teatre català es referma amb l´exercici de la crítica. Crític militant a favor del teatre íntim, poètic, simbòlic, líric, Maragall és capaç de valorar les propostes més agosarades, estèticament parlant, i més allunyades dels gustos del gran públic.

El dramaturg

Després de traduir Ifigènia a Tàurida, La Margarideta i Eridon i Amina, per al Teatre Íntim, i de col·laborar en el projecte de Felip Pedrell de musicar El Come Arnau, Maragall va assajar també la creació dramàtica. Nausica, acabada el 1910, constitueix la seva particular i única aportació a l´escena catalana sense perdre, però, en cap moment, la referència literària universal que li aporta l´Odissea d´Homer i un projecte inacabat de Goethe. Hi plasmarà la idea de l´enamorament i la renúncia, i la funció de la memòria per a la vida i per a la creació artística.