AJUNTAMENT DE CANET DE MAR
El Casino canetenc, situat al carrer Ample número 29, és un dels edificis de l'època dels indianos que conservem a Canet de Mar.
Es va construir l'any 1881, després que el carrer Ample patís una important transformació arran de l'obertura del carrer Castanyer, l'any 1879, carrer que prengué el nom del seu promotor, l'americano Josep Castanyer Salicrú. Es va obrir amb la intenció de comunicar el carrer Ample amb el carrer de la Font i poder fer nous edificis.
A la cantonada entre l'Ample i el Castanyer s'hi va construir, doncs, el Casino Canetenc, dit posteriorment el Casino la Unió. Obra de Gaietà Roger, l'edifici estava annexionat a un teatret de factura neoclàssica que també van fer construir els americanos i que es va batejar com Teatro canetense i que posteriorment fou conegut com Saló Rosa. El teatret fou enderrocat als anys 90 i avui hi trobem pisos.
Durant molts anys el Casino va ser el punt de trobada dels antics colons, tots ells del partit conservador de Cànovas del Castillo, conegut popularment a Canet com el partit dels americanos.
Quan es va fer el Casino Canetenc, a la planta baixa es va instal·lar el cafè Unió, regentat per Joan Verdura Móra, a principis del segle XX, per la qual cosa també era conegut com el cafè d'en Verdura.
Al primer pis, hi havia el Casino Canetenc, on hi trobàvem el cafè del Casino dels Senyors. Durant els anys vint, es va canviar la denominació per Círculo de contribuyentes de Canet de Mar i durant la dictadura de Primo de Rivera va ser la seu de Unión Patriótica. A partir dels anys quaranta s'hi va instal·lar el Centro Cultural Canetense.
Actualment és un bar - restaurant i a la planta superior hi trobem un centre de fisioteràpia i massatge.
L'arquitectura del Casino
Les característiques arquitectòniques d'aquest edifici no van més enllà de la recreació de temes clàssics. En destaquem la seva coronació. Encara que la planta baixa va ser reformada i es va alterar la proporció de les obertures, la façana és conserva íntegrament. La darrera rehabilitació es va fer els anys noranta i va destacar per la recuperació de les sanefes del primer pis.