AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

La Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del Maresme, és molt més que una imatge religiosa. Per als canetencs té un significat molt especial. Creients i no creients senten una devoció per la Mare de Déu que va més enllà de les creences religioses. Al seu davant s'han celebrat i se celebren molts casaments, no només de parelles de Canet, sinó també d'altres pobles de Catalunya.

Quan al 1579 es va traslladar el temple parroquial de Canet al seu nou emplaçament, va quedar a l'església una antiga imatge de la verge, és per això que va esdevenir un lloc de culte i es va mantenir la devoció fins als nostres dies.

La gran importància que va adquirir va fer que l´any 1703 s'anomenés la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona de Canet. Uns anys més tard, el 1732, els vilatans van decidir canviar la imatge perquè consideraven que era massa petita i instal·lar-n´hi una de dimensions més grans d'estil barroc, obra de Josep Font que va ser cremada durant la Guerra Civil.

A principis del segle XIX va començar a aparèixer la idea de la construcció d´un nou santuari més adient a la devoció que provocava la Mare de Déu de la Misericòrdia. Davant d'aquest projecte, es construïren juntes locals a Canet, a Cuba i a Puerto Rico, on es comptabilitzaven més de 80 canentencs amb fortuna

L'alt cost de les obres no permetia dur-les a terme, però finalment es va comptar amb el suport d'americanos com Carles Pascual i Puig que, quan va morir, va deixar una tercera part de la seva fortuna per construir el nou temple. Els diners procedents de les colònies americanes van servir per refer el projecte. Aquest va fer-se realitat al 1857 quatre anys després que comencessin les obres. El bisbe de Girona, Florenci Lorente, va beneir el nou temple, que va esdevenir un centre de devoció comarcal, on se celebraven aplecs i romeries. La pressió popular va fer que s'acabés fent la coronació solemne de la Verge l'any 1907.

El projecte va ser portat a terme per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, amb una clara influència de l´estil neogòtic. Els mestres d'obres van ser Josep Mainou i Francesc Reverter.

El temple té planta d'una sola nau, amb la porta mirant cap a mar com a senyal de benedicció i acollida als mariners. L'absis és la part més profusament decorada i hi destaca el cambril elevat on s'hi guarda la imatge de la verge. Segons les imatges de principis de segle, l'interior del temple estava profusament decorat amb pintures i exvots, especialment quadres i vaixells.

L'exterior ofereix una façana que remarca l'entrada mitjançant un arc ogival amb arquivoltes i dues torres estilitzades emmarcant el tancament central a dues aigües. A la part alta de la façana hi ha la representació, en relleu, de la verge de l'Assumpció envoltada per dos àngels.

El Santuari va ser cremat per uns revolucionaris durant la Guerra Civil i les destrosses van provocar la caiguda de la coberta, la destrucció de les pintures i la crema de la verge i molts exvots.  Els treballs de reconstrucció van ser dirigits per Josep Maria Danès. La nova imatge de la verge va ser encarregada per Jaume Llorens a l'escultor Lluís Argullol, que la va lliurar l´any 1942. La imatge conserva la corona dissenyada per Ricard de Capmany l'any 1907.

Entre el 1997 i el 2001 es van fer les pintures que decoren l'interior del Santuari. Els pintors van intentar recrear les mateixes que hi havia al temple, especialment a la zona de l'absis. En canvi, les parets de la nau tenen una aparença més austera i s'hi poden llegir el nom dels pobles maresmencs.

La diada de la Mare de Déu se celebra el 8 de setembre i, a Canet, és considerada com la Festa Major petita. Nou dies abans del 8 té lloc la Novena, amb celebracions religioses al matí i al vespre dedicades a diferents temàtiques. El dia 8 tant el Santuari com els seus voltants, s'omplen de canetencs i de visitants que viuen amb intensitat la diada. L'Ofici solemne el celebra el Bisbe de Girona i ens hi acompanyen els alcaldes de la comarca. També es ballen sardanes i l'esplanada s'omple de paradetes de firaires.

Al Santuari s'hi arriba a través del passeig de la Misericòrdia, una avinguda envoltada d'arbres que conviden a l'esplai i la contemplació.

Arquitectes: Francesc Daniel Molina i Casamajó (1853 - 1857) / Josep Danès i Torras i Pere Domènech i Roura (reconstrucció dels anys 40)

Consulta més infromació a: Història local

Per anar a la pàgina web editada al 2007, any de la celebració de les festes jubilars del santuari cliqueu aquí