L'Ateneu és l'edifici que podeu veure al capdamunt de la riera Sant Domènec, fent cantonada amb el carrer Ample, al bell mig del centre històric de Canet de Mar. Es va inaugurar l'any 1885 com a seu del Partit Liberal, després d'un any de reforma sota les ordres de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
L'immoble té dues façanes. La principal dóna a la riera Sant Domènec i té una gran balconada de ferro forjat, que agafa formes vegetals i escuts heràldics que fan referència a Canet, a Catalunya i a la província de Barcelona. De fet, el ferro forjat és present a bona part de la imatgeria. Una mostra són els dracs de la part superior de la façana principal, que custodien la senyera. La balconada és molt similar en estil a la barana interior que l'arquitecte dissenyà, més tard, al Castell dels Tres Dragons i, al final de segle, la que coronava el pavelló dels Distingits de l'Institut psiquiàtric Pere Mata de Reus. L'obra va ser encarregada als ferrers de Ca l'Aulet de Canet.
La cantonada la resol amb una torre circular, recurs que, anys després, tornaria a utilitzar en la construcció del Palau de la Música, la Casa Lleó Morera de Barcelona o la Casa Rull de Reus. La torre té un esgrafiat que reprodueix un escut de Canet custodiat també per dos dracs, on s'integren les lletres A i C, que fan referència a l'Ateneu Canetenc i una estrella de cinc puntes per simbolitzar el naixement de la nació catalana. A banda dels esgrafiats, a la façana hi trobem una imponent rosassa de vitralls de diferents colors, que il·lumina l'interior.
Gran part de la iconografia de l'Ateneu és un homenatge a l'obra verdegueriana L'Atlàntida. Aquesta obra va ser un punt d'inspiració per a molts artistes, entre ells Domènech i Montaner, que va ser l'encarregat de fer les portades de la primera edició del poemari de Verdaguer, el 1877.
A Canet encara en diem l'Ateneu Canetenc, però, de fet, aquesta denominació va desaparèixer l'any 1893 i es va convertir, dos anys més tard en el Foment, del qual Domènech i Montaner en fou un dels socis principals. Després, al 1907 es va refundar sota el nom de Foment Catalanista i hi tingué la seu la Lliga Regionalista i Solidaritat Catalana del districte d'Arenys. La dictadura de Primo de Rivera del 1923 la va clausurar.
El 1924, l'edifici fou seu de l'Ateneu Obrer fins que l'any 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es convertir en un dels espais de l'obra sindical franquista, Educación y descanso.
I ja acostant-nos més al present, l'Ajuntament va comprar l'edifici als anys 80 perquè fos equipament cultural. L'any 1995 se'n feu una profunda reforma de l'interior, que va culminar amb el trasllat del servei de biblioteca de Canet.
La Biblioteca P.Gual i Pujadas va fer, al 1999, un pas de gegant, deixant les històriques dependències del passeig de la Misericòrdia i baixant fins arran de mar, a l'edifici de l'Ateneu. La inauguració fou seguida i celebrada per tot el poble. Unes dependències més grans, il·luminades, amples i accessibles. Des de llavors, el servei de biblioteca no ha parat de créixer, igual que ho ha fet el poble de Canet.
L'edifici té la consideració de Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
Fonts consultades: Canet de Mar, història i arquitectura. El patrimoni catalogat; Llluís Domènech i Montaner (1849 - 1923). El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar