La pèrdua de llibertats de Catalunya va ser un moment tràgic en un llarg episodi històric que va des del 1701 fins més enllà de la Pau de Viena el 1725. Té lloc en les taules de la diplomàcia internacional, on el «cas dels catalans» es manté vigent durant molt de temps. A Catalunya tampoc s´acaba tot el 1714: pocs anys després s´escriu el primer «memorial de greuges» reclamant allò que s´hi havia perdut. Que no eren només les llibertats sinó també un model de desenvolupament i progrés: el que més tard recupera el catalanisme.
És una perspectiva diferent que ens permet trobar nous protagonistes, com ara el poderós Ramon Vilana-Perlas. I, fins ara amagades, les dones. Aquest llibre fascinant –en el qual participen historiadors importants- ens dóna un nou 1714 i unes heroïnes desconegudes i oblidades.
Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires i viu a Barcelona des dels vint-i-dos anys. És periodista i escriptora. Ha centrat la seva carrera literària en la realitat catalana: cultura, urbanisme, immigració i anàlisi política, amb un interès especial per la divulgació històrica sota noves perspectives.
Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen “El preu de ser catalans”, sobre la relació de la cultura catalana amb el mercat, i “Crònica de la independència”, un llibre de periodisme-ficció sobre la secessió, que han esdevingut clàssics. L´experiència de jove militant queda reflectida en “A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978)” i va guanyar el Premi Prudenci Bertrana del 2012 amb la seva primera novel·la, “La néta d´Adam”.
Escriu a l´Ara, El País i Nació Digital, participa en les principals tertúlies audiovisuals i en tasques de difusió cultural. Col·labora amb l´Assemblea Nacional Catalana.