«Fent un cop d´ull a la història de la llengua catalana, crida l´atenció que, amb tot el que ha passat sobretot en els últims tres-cents anys, encara es pugui parlar català».
Amb aquesta afirmació contundent Rudolf Ortega enceta un assaig que ens passeja per la història de la llengua intentant establir quins factors han convertit el català en un cas de supervivència únic entre les llengües minoritàries. Fins al punt que, en contra de les anàlisis dels més apocalíptics, l´idioma català no tan sols no es troba en perill de mort sinó que estaria encarant un procés de restitució com a primera llengua de la població catalana al llarg del segle XXI.
Entre la història, l´anàlisi del present i la prospecció del futur, La dèria del català és un relat sobre una de les més punyents obsessions del país, amb protagonistes ben coneguts del món de la política, però també amb testimonis quotidians de la gent corrent. Revelador, incisiu i extraordinàriament amè, desgrana els arguments per a l´optimisme sobre el futur del català alhora que despulla un bon grapat de tòpics. I és que, al costat de l´evidència que bona part de la població de Catalunya és castellanoparlant, n´hi ha una altra: que una part significativa d´aquesta població castellanoparlant ha decidit –pocs s´ho esperaven- de parlar en català als fills.
Rudolf Ortega (Barcelona, 1970) és corrector d´ofici i lingüista per afició. Ha treballat per a editorials diverses i en mitjans de comunicació com ara Televisió Espanyola, COMRàdio, Catalunya Ràdio i el diari Avui i va formar part de la redacció de Públic, l´edició catalana del diari Público, en la qual es va ocupar de la correcció lingüística. És autor d´un Diccionari de futbol publicat a Edicions 62, com també dels dos volums de dubtes de llengua catalana Tinc un dubte i Tinc més dubtes, tots dos editats per La Magrana.