AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Les darreres setmanes s'ha intensificat una campanya informativa i de comunicació que vol explicar el projecte dels Garrofers des del seu vessant més humà i familiar.  La Júlia Guyal, a més a més de ser membre de la Fundació Els Garrofers, és mare d'una futura usuària del centre. Per això i comptant amb el suport d'algú tan acostumat als mitjans de comunicació com Xavier Sardà, ha volgut explicar la realitat dels Garrofers i tot el que suposa per a les famílies de joves discapacitats psíquics o amb paràlisi cerebral.

Aconseguir que els Garrofers siguin una realitat ha estat un esforç col·lectiu, començant pels pares i mares dels joves i per l'Associació Terra i Cel i seguint, evidentment, per l'Ajuntament de Canet i per la Generalitat de Catalunya. Però es vol que hi hagi més implicació social. Per això s'han organitzat activitats benèfiques com ara concerts i també es demana aportacions econòmiques voluntàries dels particulars. Això és que diran també al programa de TV3.  L'entrevista es farà a les 12 del migdia d'aquest divendres.

Quan després d'anar amb metges i pagar un munt de diners vàrem tenir la certesa que la nostra filla era especial , per mitjà de la directora de l'Escola Bressol Les Abelles vàrem contactar amb la Fundació Maresme, de Mataró, on vàrem ser atesos per una neuròloga de l'Hospital de Sant Joan de Déu, la doctora Mercè Pineda. Allà ens van tractar molt bé i des d'aquí vull agrair tant a ella com al traumatòleg Lluís Terricabras la feina feta.

La nostra filla ha anat a l'Escola d'Educació Especial l'Arboç de la Fundació Maresme, a Mataró. Va entrar-hi amb quatre anys i en va sortir als divuit. Allà s'ha anat fent gran, ha tingut unes educadores molt ben formades, no poso cap nom per no descuidar-me ningú, començant per la Maria Travé i acabant amb l'Imma. He de dir que ens hem sentit molt acompanyats i assessorats pel personal tècnic i educatiu del centre. Ara va al centre Pont del Dragó, que forma part del Consorci Educatiu de l'Ajuntament de Barcelona i li agrada molt.
El contacte amb l'Arboç i el Pont ha suposat, per a nosaltres, que anéssim pensat en com havíem d'encarar el futur de la nena. Des del primer moment vàrem estar informats del que seria més adient per a ella i, de mica en mica, vàrem tenir clar que per a ella seria bo trobar un centre on viure a partir de la seva majoria d'edat.

A Canet no hi havia cap lloc on poder deixar els nostres fills, encara que només fos una tarda de dissabte. Hi havia un grup de persones que recaptaven diners per ajudar a la Fundació de Mataró, que acollia des de feia anys a nois i noies de Canet i d'altres pobles del Maresme. Quan la senyora Teresa Rovira es va fer càrrec d'aquest grup, va pensar que seria millor, enlloc d'enviar els diners al patronat de Mataró, invertir-los en un esplai a Canet perquè les famílies amb nois i noies especials, no m'agrada dir discapacitats perquè mirat fredament tots tenim mancances, poguessin descansar els dissabtes a la tarda. Aquest moment va ser el tret de sortida del que ara estem a punt d'aconseguir. La perseverança de la Teresina, com l'anomenava tothom, ha donat els seus fruits.
Primer va legalitzar l'Associació Terra i Cel de la mà del secretari de l'Ajuntament, el senyor Luís Chacón, associació que actualment presideix la senyora Anna Segura. Després va parlar amb l'Ajuntament, aquest va prendre consciència del problema i va cedir un lloc a Vil·la Flora on poder fer activitats.
De tenir els nostres fills els dissabte a la tarda, hem passat a fer-hi un casal d'estiu i de Nadal, sortides de cap de setmana, portar-los a una discoteca, anar a la piscina, a la platja, fer treballs, des d'una coca fins a una castanyada, activitats per Nadal i més coses que ara no em vénen a la memòria, gràcies a un grup de joves i voluntàries que han agafat seriosament la tasca de cobrir les mancances dels nostres fills.

Una vegada creada la Fundació i feta l'aportació dels terrenys, a poc a poc, el somni es va anar fent realitat. Agraeixo a l'Ajuntament i a l'Associació Terra i Cel, en nom propi i d'altres pares amb fills molt especials, que l'esforç d'aquests anys hagi tingut aquest final feliç que representa la nostra tranquil·litat per al futur dels nostres fills.