Botķ que mostra/amaga menú lateral
Agenda
Divendres
09.03.2018
19:30h
 
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterComparteix a Google+Compartir per correu electrōnic
Presentaciķ del llibre: Xirinacs, el profetisme radical i noviolent de Lluís Busquets i Grabulosa
Lloc
Sala Cultural Ramon de Capmany
Ho organitza
Plataforma per la Llengua Canet de Mar
Preu
Gratuīt
Tipus d'acte
Literatura

Presentaciķ del llibre “Xirinacs, el profetisme radical i noviolent” de Lluís Busquets i Grabulosa

El divendres 9 de marį,  a 2/4 de 8 del vespre, Plataforma per la Llengua Canet de Mar presentarem a la Sala Cultural Ramon de Capmany (plaįa dels Americanos), el llibre biogrāfic “Xirinacs, el profetisme radical i noviolent”, obra de Lluís Busquets i Grabulosa, amb ilˇlustracions d´obra original de Gemma Molera i de Jordi Junyent, i publicat per Balasch Editor.

Sinopsi

Xirinacs, el profetisme radical i noviolent, de Lluís Busquets i Grabulosa, ens ofereix la biografia definitiva de Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932-2007), sacerdot, polític pacifista, doctor en filosofia. Es tracta de la biografia de l´esperanįa de milions de catalans que el tenen com a referčncia de la majoria d´edat de la nostra naciķ. Xirinacs, tres vegades candidat al Premi Nobel de la Pau, denominat el Gandhi catalā, des de la seva radicalitat noviolenta, és el paradigma de la desobedičncia civil per assolir la independčncia de Catalunya i dels Paīsos Catalans.

Busquets exhibeix una alta capacitat d´evocaciķ: el seu detallat relat, esmaltat de dades que tots els que vam viure la transiciķ recordarem i de textos colpidors de quan se sentia sol, és apassionat i apassionant.

En una gran simfonia de tres temps, en el primer va desgranant els passos que van des del nen de casa bona fins al capellā antifranquista (1932-1969). En el segon, aborda el refús del rčgim i l´engany de la transiciķ amb totes les vagues de fam a la presķ, la tancada a Montserrat amb els Captaires de la Pau, la plantada davant la presķ Model per l´amnistia i la seva lluita per l´Assemblea de Catalunya, traīda pels líders, i el fracās del BEAN, la seva opciķ política (1969-1980). I en el tercer, posa al descobert els dinou anys de vida oculta (1980-1999), segons alguns, una etapa fosca i negativa, que Busquets s´encarrega de contradir. Xirinacs no claudica mai, estudia i experimenta una nova economia alternativa –social i cooperativa–, promociona la Fundaciķ Tercera Via –avui, Fundaciķ Randa – L. M. Xirinacs, dipositāria del seu llegat–, i treballa incansablement el seu model pacificador conegut com a Globālium –una mena d´arbre lulˇliā del seu pensament filosōfic–, sancionat per l´Acadčmia, ja que el presentā com a tesi doctoral de filosofia a finals de 1997.

El dia 1 de l´any 2000 es planta a la plaįa de Sant Jaume de Barcelona demanant l´Assemblea d´Assemblees dels Paīsos Catalans, peticiķ que s´escampā com una taca d´oli per tot Catalunya grācies al moviment “Jo també em planto”, considerat com un dels gčrmens de l´actual Assemblea Nacional Catalana.

Aquesta biografia resulta d´una actualitat impactant, grācies a la destresa del seu autor que ha posat damunt la taula les insubornables posicions de Xirinacs en l´escenari del darrer franquisme i de l´enganyosa transiciķ d´una manera tan transparent que no sols no pot deixar ningú indiferent —ja que, llegint-la, hi trobarā tota la histōria d´una etapa decisiva per a Catalunya, la nostra—, sinķ que, amb tota garantia, s´hi sentirā interpelˇlat.

L´empresonament, el 2004, pel seu discurs de l´11 de setembre del 2002 al Fossar de les Moreres, que el biōgraf justifica, i els dietaris per preparar el seu final van conformant les últimes pāgines del volum que esdevenen, quan arriba la seva ofrena –el 6 d´agost de 2007–, una darrera lliįķ dramātica: ĢElls –escriu, referint-se als opressors de Catalunya– han perdut un esclau. Ella –la naciķ, els Paīsos Catalans, per a Xirinacs– és una mica més lliure, perquč jo sķc en vosaltres, amics.ģ Sķn uns mots terribles, precedits per aquests altres:

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Paīsos Catalans ocupats per Espanya i Franįa (i per Itālia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.

Una naciķ esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l´univers. Perō una naciķ mai no serā lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Més informaciķ a: http://www.canetdemar.cat/entitats/llengua i http://www.facebook.com/plcanet

Ajuntament: Ample, 11 - 08360 Canet de Mar
Tel. 937 943 940 - Fax 937 941 231
canetdemar@canetdemar.cat
^